La Fundació Juan March exposarà l'obra de Lina Bo Bardi

La Fundació Juan March, carrer de Castelló 77 de Madrid, presenta a partir del 5 d'octubre la mostra Lina Bo Bardi: tupí or not tupí. Brasil, 1946-1992. Aquesta és la primera exposició que se celebra a Espanya sobre la suggestiva figura de Lina Bo Bardi (Roma, 1914 - Sao Paulo, 1992) qui, formada com a arquitecta a la Itàlia dels anys trenta, va arribar al Brasil el 1946 al costat del seu marit, el crític i col·leccionista d'art Pietro Maria Bardi, formant part de la gran onada migratòria europea de la postguerra. La mostra reunirà al voltant de 350 obres entre dibuixos, pintures, fotografies, objectes, escultures, documents i peces d'artesania, moltes d'elles mai vistes fora del seu país d'origen. El subtítol de l'exposició forma part de l'eslògan ("Tupí or not Tupí? That is the question") del Manifest antropòfag d'Oswald d'Andrade (1928), tot un exemple d'apropiació caníbal de la famosa cita del Hamlet shakespearià. I és que l'anomenada "antropofàgia" brasilera dels anys vint, que pot ser considerada la revolució estètica-ideològica més original de les avantguardes llatinoamericanes, va pretendre, en efecte, la deglució, absorció, assimilació i el replantejament de la cultura europea. Amb això, els artistes de Brasil buscaven fer una digestió cultural que resultés en una identitat nacional i en un llenguatge que fos alhora modern i genuïnament brasiler. Lina Bo Bardi, conscient que l'antropofagia era a la base del moviment tropicalista dels anys 60 -que d'alguna manera ella mateixa compartió-, va encarnar una mena d'antropofàgia al revés. Per a ella, també el Vell Món, del qual procedia, havia de ser transformat per la mirada del Nou Món, en què vivia, per donar pas a una nova societat: a una mena de "aristocràcia del poble" (en les seves paraules), d'un poble nou, barreja de l'europeu, l'indi, el negre i el natiu del nord-est del país; un món carregat de somnis per a un futur millor. L'exposició Lina Bo Bardi: tupí or not tupí. Brasil, 1946-1992 convida a descobrir les analogies de l'obra de Lina amb l'antropofagia i el tropicalisme i incideix en els temes centrals de la seva personalitat i de la seva obra arquitectònica: la transformació de les arts, la cultura i la societat gràcies a la participació de l'espectador i del ciutadà; les notes culturals del exuberant i el marginal; la seva concepció de les formes artístiques de l'exposició, el teatre i el circ; el seu disseny d'edificis i escenografies o el seu interès pel col·lectiu i el popular. I analitza el pes que aquests van tenir en la realitat social i política del Brasil de llavors, i també la universalitat i actualitat d'alguns d'ells. A la imatge, obra de Lina Bo Bardi.