In-side Out a la Galeria Horizon: convertir energia en matèria

La Galeria Horizon, carrer Francesc Ribera 22 de Colera, presenta a partir de l'11 d'agost l'exposició col·lectiva In-side Out. La mostra agrupa obres recents dels següents artistes: Arie de Groot, Bernard Borgeaud, Christoph Muller, Claudio Bado, Enric Ansesa, Xavier Escribà, Yoon-Hee Takesada Matsutani , Ralph Bernabei, Jordi Alcaraz i Kate Van Houten. L'expressió (In-side) al·ludeix a l'espai interior, entenent que és des d'aquest lloc, que actua el que Agnes Martin defineix com a inspiració, els taoistes nomenen com "chi" que és l'esperit al cos, al Japó, l'energia primordial sorgeix quan el "hara" (centre ubicat al ventre) substitueix a la ment. Tal com diu Takesada Matsutani: "l'espiritualitat, és una cosa normal, convertida en una cosa que no és tan normal, (obra), diu: em faig servir a mi mateix, la meva vida. El dibuix és un tipus de meditació que necessita temps i paciència ... no necessita cap explicació. Tan sols es tracta que algunes persones ho sentin, aquest és el meu objectiu. " Els artistes escollits, transformen la seva energia espiritual en matèria. Sentir de manera profunda, per poder materialitzar en una obra, aquest és el camí cap a l'exterior (out). El que som, la nostra essència espiritual, es projecta cap a l'exterior en forma d'obra artística. Cal abandonar la paraula innecessària, aquest soroll conceptual i molest de les idees pròpies de la ment sociològica, antropològica, lingüística que acompanya com una exigència l'art d'avui. Les obres, com les paraules, quan són veritables no són, ni antigues, ni modernes. Quin és el paper de l'espectador davant d'aquestes obres, tan evocatives de l'espiritualitat? Convé guardar un noble silenci contemplatiu. Exigir el silenci crític davant les obres d'art és correspondre, com a espectadors, amb la mateixa actitud que ha tingut l'artista. Podríem aguantar, sense grans tensions, 4 minuts i 33 segons contemplant, en silenci, les obres que tenim davant dels nostres ulls? John Cage ho va fer amb tota una orquestra sense tocar una sola nota. És molt poc temps, però, el desafiament és d'una gran magnitud. Resistiríem? La contemplació en majúscules es dona a la vida mística. Les majors experiències en l'art, es produeixen en el silenci d'un museu, en l'estudi d'un pintor al que els passos, d'algun ocasional visitant, ressonant en la llunyania, el converteixen en un espai sagrat. La porta d'entrada, a la galeria, separa el silenci interior de la remor de l'exterior. Cal aprendre a honrar les obres amb el nostre silenci. Quan callem, no s'intenta posar nom a res, cap significat, no hi ha pregunta, ni temptació alguna per usar el llenguatge. Amb la percepció silenciosa de les obres, s'aposta per la nuesa de les potències del coneixement que fem servir normalment i en què la raó vol imposar-se i ens conciliem amb la intuïció. No pensar en res és el mitjà principal per actuar més enllà de la lògica. Es tracta de pensar sense pensar, sense tenir intenció, ni voluntat de comprendre. Amb aquesta actitud davant les obres d'art, complim amb el mandat de Sant Joan de la Creu quan diu: "l'ànima agrada d'estar a soles amb atenció, amor quietud i descans , sense exercir les potències de l'enteniment, la memòria, ni la voluntat , sense intel·ligència, sense entendre sobre què ". A les aules de dibuix, sol dominar un silenci gairebé absolut. L'artista, com l'espectador, comprèn les formes en silenci contemplatiu: In-side Out. A la imatge, obra de Jordi Alcaraz (detall).