El castellonenc Alejandro Mañas uneix mística i art contemporani

La Sala d'Exposicions de Sant Francesc d'Assís, carrer 3 del Casc Antic de la Ciutat de Panamà, presenta fins al 31 d'agost la mostra Silens nox de l'artista castellonenc Alejandro Mañas gràcies al CAICA-Comitè Arxidiocesà Amics Esglésies Casc Antic de Panamà. Alejandro Mañas García (1985, Castelló) és Doctor en Belles Arts especialitzat en mística i art. Per a l'ocasió l'CAICA ha editat un catàleg que recull la mostra i que està acompanyada de textos d'Irene Ballester Buigues, Nativitat Navalón i Irene Gras Creu. La mostra està recolzada amb la col·laboració de la Galeria Collblanc i la Universitat Politècnica de València. L'exposició es troba a la Sala d'Exposicions de Sant Francesc d'Assís (Carrer 3 | Casc Antic, Ciutat de Panamà) que es podrà visitar fins al 31 d'agost, i inaugurada per Ricardo Gago al costat de Olga Sinclair i Ramon Santos (Ambaixador d'Espanya a Panamà). Sala que s'ha obert per primera vegada per a albergar activitats culturals com exposicions per a la ciutat de Panamà. La mostra recull el treball de 5 anys d'investigació de l'artista entorn a la mística i l'art contemporani. Segons la Catedràtica de la Universitat Politècnica de València Nativitat Navalón, Mañas rescata el procés creatiu dels místics, els qui buscaven el misteri al seu interior. Un procés que es dóna en l'obra d'aquest creador internacional, que és capaç de llançar-se cap al penya-segat fosc, per tornar-ple de llum. En paraules de la Doctora en Història de l'Art Irene Ballester Buigues: el treball d'Alejandro Mañas suposa una obertura experimental des de la foscor per trobar la llum per l'escala secreta revelada per Sant Joan de la Creu en els seus escrits, allò que l'artista metafòricament s'anomena com una porta per la qual ens hem de aventurar, la que se'ns obre cap a l'interior més profund, cap a la nostra ànima, cap al nostre ésser. Per això, les seves obres evoquen el color negre per a trobar-nos amb una altra dimensió, potser el cosmos, potser la res ... Una experiència de recerca de l'absolut, de la qual els místics ens han ensenyat a percebre els seus missatges. Un camí que ens propicia una obra oberta, susceptible de múltiples lectures, de visions desiguals i de solucions plàstiques contraposades, a través d'unes obres en què predomina la reflexió i el diàleg. Per exemple, en Resistència (2017) i Contemplatio IV (2018), l'artista es converteix en un místic del barroc minimalista i la seva obra, un fil conductor perquè l'espectador i l'espectadora s'endinsin en el silenci interior, en l'espiritualitat i en el transcendental, on el seu cos i la seva ànima, s'elevin a experiències místiques profundes i de renúncia de plaers individuals, sense intromissió de qüestions mundanes. Alejandro Mañas, com a artista asceta del segle XXI que és, se serveix de materials i tècniques sense artifici per purificar l'esperit, mostrant un estil pur, sobri i senzill a través del qual crear un espai on la mística i l'espiritualitat, es embasten a través de la nostra introspecció interior, en el nostre jo més profund, amb la finalitat d'interrogar-nos sobre el sentit de la vida i sobre la nostra elevació espiritual. La seva obra, pura reflexió i diàleg, és fruit d'una gran trajectòria d'investigació doncs Alejandro Mañas no deixa res a l'atzar. Totes les seves obres són fruit d'un dur i costós treball a nivell intel·lectual i d'investigació en arxius i biblioteques. Un treball previ a l'obra, i el procés de creació, té les seves arrels en la meditació i en la història de l'art sacre, unint en una sola paraula, la creació i la investigació. Com a artista de la nova generació espanyola que és, no repara en provar coses noves, llançant-cap al desconegut, escapant a la sensibilitat material per intentar arribar a un univers que no es pot palpar, sinó que ha de sentir-se a través de l'espiritualitat i de la mística, fluint amb les energies individuals. En una de les seves últimes obres que porta per títol Muntanya del coneixement (2018), l'acció esdevé una ofrena, a través de la qual, l'artista construeix una muntanya, com si d'un ritual es tractés, en el qual cada grapat de sorra és una ofrena que resa per la vida, pel sofriment i pel món. La muntanya coronada per una espelma blanca, és la que il·luminarà la foscor de la nit fosca, la nit silenciosa a la qual fa referència Sant Joan de la Creu en el seu poema Nit fosca. D'altra banda, Alejandro Mañas també crea espais per a la trobada amb l'ésser humà, per a la trobada amb un mateix servint-se del minimalisme conceptual per recuperar l'essència de les coses, amb el propòsit de transmetre l'experiència mateixa de la creativitat. A la imatge, vista d'una de les sales de la mostra.