Cultura restaura la Cimera de la Festa de l'Estendard

L'Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística ha restaurat la rèplica de la Cimera Reial que la Real Armería va facilitar a l'Ajuntament de Palma a principis dels anys noranta del segle XX i que cada Festa de l'Estendard surt a la plaça de Cort. La Regidoria de Cultura va decidir netejar i restaurar alguns punts degradats de la peça. Per recomanació dels mateixos restauradors, es va decidir cercar una nova ubicació i una nova vitrina per tal de millorar les condicions ambientals de la peça. Per aquest motiu, s'ha fet una nova vitrina i s'ha triat una nova ubicació per a la Cimera, per tal de donar-li major protecció i major protagonisme dins l'espai de la Sala. La restauració l'ha dut a terme el conservador-restaurador Pere Terrassa. Aquesta restauració ha tingut un cost de 1899 euros. La vitrina i la il·luminació l'han fet tècnics del Departament de Manteniment de Majordomia de l'Ajuntament. L'escut que blasona la vitrina ha estat realitzat per l'escultora Georgina Gamundí, a partir d'un model del segle XVI, concretament d'un dels bancs dels jurats de la Universitat que es conserva a la Seu de Mallorca, el qual, precisament, està timbrat amb la cimera reial del drac alat. Història A les cases consistorials de Cort es varen conservar d'immemorial una sèrie d'objectes que segons la tradició havien pertangut al rei Jaume I o a altre protagonista de la Conquesta. La seva sella, la seva espasa, els seus estreps, un escut atribuït al rei moro, alguns trossos de cota de malla, les capes dels cavallers Montcades i la cimera del rei en Jaume en forma de drac alat. Totes aquestes peces eren exposades davant la façana de Cort cada 31 de desembre, dia en què se celebrava la festa de la Conquesta o de l'Estendard. El 17 de gener de 1831, el batliu del Reial Patrimoni a Balears, Manuel Herrán, comunicava a l'Ajuntament de Palma que el rei Ferran s'interessava per totes aquelles antiguitats perquè anessin a formar part de la col·lecció de la Reial Armeria. Durant sis mesos l'Ajuntament de Palma va fer el sord a tal petició. Poc temps després es va repetir un altre comunicat reiteratiu sol·licitant una contestació immediata per a poder-la transmetre a Palacio. La corporació es va veure així pressionada a desprendre's d'aquestes peces. El 29 d'octubre se'n va fer lliurament a Herrán, qui les va enviar tot seguit amb destinació a Barcelona i després a Madrid. En tot cas, la ciutat de Palma, i per extensió tot Mallorca, es va quedar sense el seu particular repertori d'objectes de la Conquesta. Sens dubte, cap d'aquestes peces de museu no havia estat testimoni de les gestes de Jaume I, i la factura de totes elles era posterior al segle XIII. Simbologia La cimera reial del drac alat, utilitzada per alguns monarques de la Corona d'Aragó, ha estat potser l'element que més s'ha identificat amb Jaume I, fins al punt que, encara avui en dia, hi ha gent que creu que el monarca va conquerir Mallorca amb el cap coronat amb la cimera del drac. Les cimeres tenien com objectiu espantar el cavall de l'adversari durant el combat. Això explica per què es recorria moltes vegades al repertori del bestiari medieval, de major impacte sobre el cavall enemic o contrincant el torneig. Jaume I mai no va utilitzar cap tipus de cimera. S'ha pogut demostrar que el primer monarca a utilitzar la cimera del drac alat va ser Pere el Cerimoniós, i a partir d'ell, els posteriors reis d'Aragó, fins a Ferran el Catòlic, el varen utilitzar com a emblema. Josep Maria Quadrado, a finals del segle XIX ja va revelar el document, firmat el 1407, pel rei Martí I l'Humà, en virtut del qual concedia als jurats de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca la seva cimera perquè fos portada pel portaestendard durant la festa de la Conquesta. El document del rei Martí I revela l'origen de la famosa cimera. En l'actualitat l'Ajuntament en conserva una còpia, la que s'ha restaurat. L'original es conserva a la Real Armería, a Madrid.