A finals del mes de juny de 2018, l’Ajuntament de Tarragona va inaugurar un monument en homenatge a l’arqueòleg Xavier Dupré i Raventós (1956 – 2006). La instal·lació escultòrica celebra un home que va enfocar la seva vida en descobrir, preservar i passar a la posteritat el patrimoni arqueològic de Tarragona. Un home que va reconstruir el passat amb una força, una pugnacitat aportant a Tarragona una concepció, una consciencia moderna de l‘arqueologia. La instal·lació escultòrica la va realitzar l’escultora francesa establerta a Tarragona, Béatrice Bizot. Buscant de integrar la obra al espai, va unir les seves inspiracions de fons estètiques clàssiques amb els seus referents contemporanis de escultura a través de la col·locació de la peca a un mur de formigó i dels materials que va utilitzar, el ciment. La col·locació de la peça en el mur de separació entre el carrer, mon viu i actual, i la capçalera del circ es molt simbòlica. Simbòlica de la frontera entre passat i futur, justament el lloc que li toca al arqueòleg que sempre tracta de lligar aquests dos espais del temps: explicar el passat per entendre la nostra identitat present. La instal·lació escultòrica esta formada de sis caps de formigó, col·locats de forma harmoniosa i regular dins de alcoves repartides en la paret. Aquest mur, que fins ara nomes era un element estructural de separació entre circ i carrer agafa un significat de frontera, un valor simbòlic amb una elegància i una força que abans no tenia. Aquests caps, inspirats de la bellesa clàssica recorden els vestigis antics. Porten una serenitat i una calma que suggereixen civilització, paciència i el pas del temps. Envolten una peça de bronze i formigó que representa el Xavier Dupré, en forma de silueta, amb la llibreta que portava sempre, contemplant el circ. Ens contempla també a nosaltres del mon viu que visitem el espai. Esta posicionat a la base d’una escalera de bronze que puja cap a una cara monumental el comparació amb ell. La escalera representa la seva trajectòria la seva feina, però també la de la seva ciutat, Tarragona, conscient del valor inestimable del seu patrimoni. La peça i permet recordar que també darrera d’aquest conjunt arqueològic hi va haver un home, uns equips, unes voluntats treballant per preservar el patrimoni i que ho segueixen fent. Es un homenatge a l’arqueologia com disciplina fundamental en el lligam entre passat i present. aquest mur de formigo una mica descuidat fins ara te tot un valor de simbol, de frontera fisica entre en pasat i el present en que separa el circ del carrer , protegeix el circ i soste fisicament el carrer. en aquest frontera esta el arqueoleg. pasador de coneixements. entre el mon viu i el mon del pasat. Beatrice Bizot. Artista francesa nascuda a Italia (1966) establerta a Tarragona. Beatrice Bizot ha viscut i viatjat al mon. Va estudiar a Belles Arts a l’Accademia della Brera a Milà I a Estats Units. Ha col·laborat amb el escultor Americà James Hopfensperger durant la seva estància de cinc anys a Estats units I amb el artista txec Jiri Kolar amb el qual va exposar a la Galeria National de Praga en el 2012. Exposa a diferents països de Europa. Viu a Tarragona des de fa 14 anys on va exposar varies vegades al Museu d’art Modern. Va crear tres conjunts escultòrics al barri del Serrallo. La seva obra esta molt inspirada per el mon de la Ciutat I de la construcció sempre incloent la figura humana. Construeix noves arquitectures d'elements i elements humans i arquitectònics que formen l'alfabet d'una llengua pròpia. Les seves cares de ciment, inspirades en la bellesa grega antiga, reflexionen sobre el món actual i com la humanitat s'adreça a ella. Beatrice posa l'ésser humà en perspectiva amb el seu voltant, materialitzant l'empremta que ens imposa i ens construeix. La seva obra explora materials tal com el bronze, instal·lacions de fusta i llum, ciment.