Tot el fons gràfic de Ricard Giralt-Miracle i de Filograf. Institut d'Art Gràfic RGM ha estat donat a l'Arxiu Nacional de Catalunya i al Museu del Disseny de Barcelona.
L'Arxiu Nacional ha triat com a peça del mes la plaqueta Foix/Miró dissenyada i impresa per Ricard Giralt-Miracle el 1975.
“És quan dormo que hi veig clar” de J. V. Foix, editat en una plaqueta (un fulletó de [12] pàgines amb solapes i sobre), il·lustrada expressament per Joan Miró i tramesa com a salutació i comunicació de les vacances d'estiu de Filograf. Instituto de Arte Gráfico. Empresa de Ricard Giralt-Miracle, a l'Avinguda Príncep d'Astúries, 14 de Barcelona. S'inclou una separata de difusió de Filograf. Juliol de 1975.
El document d’aquest mes és una “plaqueta” editada l’any 1975 per Filograf. Instituto de Arte Gráfico, empresa dirigida per Ricard Giralt Miracle, amb l’objectiu de saludar i celebrar l’arribada de l’estiu. El terme ‘plaqueta’ és un gal·licisme que defineix una petita edició: un fulletó de paper sense gaire gruix, sovint desplegable, i amb un contingut literari.
Ricard Giralt-Miracle (Barcelona, 1911-1994) va ser un dels dissenyadors gràfics i tipògrafs més reconeguts de la segona meitat del s. XX. Va fundar l’empresa Filograf. Instituto de Arte Gráfico a Barcelona l’any 1947, un estudi de disseny i taller d'arts gràfiques, reunits en un mateix espai tal com anhelava el seu fundador i director, des d’on va promoure una profunda renovació de la tipografia i va crear diversos alfabets, calidoscopis i plaquetes.
El seu fill, Daniel Giralt-Miracle, descriu les plaquetes que el seu pare va dissenyar com “unes publicacions petites que solen reproduir un vers, i en les que desenvolupa un llenguatge personal, poètic i creatiu. A través de les tècniques tipogràfiques busca un punt de connexió entre la lírica, la poesia visual, el collage, el fotomuntatge, la tipografia experimental, la bibliofília i l’esperit d’avantguarda”.
Entre els anys 1953 i 1989, va distribuir aquestes edicions entre els seus clients i amics com a felicitació o salutació de Nadal, tardor o de vacances d’estiu. Les plaquetes van esdevenir un dels signes d’identitat més característic de la seva labor professional, i és on més lliurement va poder mostrar la seva capacitat creativa.
La plaqueta és un fulletó de [12] pàgines amb solapes i sobre. Ricard Giralt-Miracle proposa un diàleg entre la ploma i el pinzell de dos artistes catalans: el poeta J. V. Foix, amb el poema És quan dormo que hi veig clar; i la il·lustració per part de Joan Miró, que podria haver-la fet expressament per a aquesta publicació, a petició de Ricard Giralt-Miracle. A més a més, inclou una separata en la que s’expliquen els treballs que l’empresa du a terme, remarcant-ne el disseny creatiu i l’experiència de més de vint-i-cinc anys.
Aquesta plaqueta, juntament amb d’altres de similars, es troba al fons ANC1-1253-N33/Ricard Giralt-Miracle, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La major part de l’obra gràfica i de la biblioteca personal de Ricard Giralt-Miracle, es troba al Museu del Disseny de Barcelona.