Espanya després de Franco, a l'IVAM

Considerant el paper que van exercir Tomás Llorens, Manuel García i alguns artistes valencians en el desenvolupament d'Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976, no és estrany que en la Col·lecció de l'IVAM es conserven prop de quaranta obres d'aquelles que es van poder incloure en la Biennal de Venècia de 1976, segons el llistat que apareix en el catàleg. Aquesta mostra, dins de la programació de Casos d'Estudi, té com a objectiu contextualitzar eixe grup d'obres a través de la revisió d'una exposició que s'ha convertit en fonamental per a comprendre la producció artística en l'estat espanyol durant el segle passat i la manera en què es va escriure el seu relat. En l'estiu de 1976 una comissió independent de declarats antifraquistes, entre els quals es trobaven els crítics d'art Tomás Llorens i Valeriano Bozal, al costat d'artistes com a Equipo Crónica, Antoni Tàpies i Antonio Saura, va organitzar la exposició Espanya. Avantguarda Artística i Realitat Social, 1936-1976 en l'edifici central dels Giardini di Castello. En aquell any el pavelló espanyol va romandre tancat perquè no es va convidar a Espanya de manera oficial en una explícita declaració d'intencions: mai més acceptar la participació de països regits per sistemes dictatorials. . El president de la Biennal, el socialista Carlo Ripa de Meana no volia convidar a l'Espanya del règim, sinó als artistes i crítics que havien construït el seu discurs front la dictadura. La comissió denominada “dels deu” es constituiria per a donar forma al projecte. El seu cap més visible va ser Tomás Llorens, però a més va estar composta per Antoni Tàpies, Antonio Saura, Oriol Bohigas, Agustín Ibarrola, Valeriano Bozal, els membres de l'Equipo Crónica (Manuel Valdés i Rafael Solbes) i Alberto Corazón. Manuel García exerciria les funcions de secretari. Els col·laboradors es van ampliar amb altres noms: José Miguel Gómez, Inma Julián, Víctor Pérez Escolano i Josep Renau. La mostra Espanya. Avantguarda Artística i Realitat Social, 1936-1976 es va inaugurar el 18 de juliol de 1976 amb una proposta expositiva que pretenia incidir en un aspecte fonamental: revelar com el Règim havia utilitzat a l'avantguarda artística per a donar una falsa idea de modernitat ignorant el context en el qual s'havia produït. Per a això, l'equip de comissaris va proposar una exposició que reivindicava el paper formatiu de la ideologia i l'experiència social, sobreexposant allò que havia quedat silenciat, és a dir, les interrelacions entre l'avantguarda i la política. A més, desenterrava i rehabilitava el concepte d'avantguarda, enfront del preferit per l'oficialitat d'"art modern", la connotació política del qual i contacte amb la resistència de la república espanyola era directe.