"Josep Guinovart. Terra i mar" al MAMT

El Museu d’Art Modern de Tarragona presenta fins al 30 de setembre del 2018 Josep Guinovart. Terra i mar. En complir-se els deu anys del traspàs de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007), es ret un sentit homenatge a una de les figures cabdals de l’art català de la segona meitat del segle XX, amb la celebració de l’Any Guinovart. L’exposició On conflueixen la mar i la terra forma part de l’exhaustiu programa que es va iniciar l’any passat i que tindrà continuïtat fins al 2019. Compromès amb el seu temps i amb el seu entorn, la trajectòria de Guinovart l’ha convertit en un defensor de valors socials, propugnats des de la visió de l’immediat. A través de la seva obra parla i reflexiona sobre coses senzilles: l’home i la natura, vivències i records, la caducitat i la temporalitat, tothora amb un llenguatge extremadament personal i directe, sense artificis ni convencionalismes. La fidelitat a les seves arrels (geogràfiques, històriques, lingüístiques i culturals) és un dels denominadors comuns que vinculen Miró i Guinovart. La natura, el món animal, el món vegetal i el cosmos tenen un paper fonamental en tots dos artistes, que s’interessen per la revaloració de tot allò local per valorar després la universalitat. Aquest esperit tel·lúric i tota la simbologia procedent del primitivisme sagrat conflueixen en la cultura universal que esdevé el fil conductor de les seves creacions. Tots dos estan amatents a les vibracions de les coses essencials del seu entorn més proper, busquen captar l’alè de vida i l’energia que s’hi desprèn. La mostra planteja un diàleg entre dos dels grans eixos del món guinovartià: la terra i el mar com a periple vital i constant motiu d’inspiració, i també amb l’experimentació de tècniques i de materials. Guinovart estima la matèria perquè estima la terra amb tanta passió que aquesta i els seus elements apareixen literalment en el quadre. Coincideix amb Miró en la idea que “la força ve de la terra” i que és través d’aquesta que ens arriba l’energia regeneradora de la mare naturalesa. Tots dos valoren la terra, la fertilitat i el misteri dels cicles vitals que esdevenen empremtes de l’existència. Un món rural que Guinovart ha evocat constantment en la seva obra com a conseqüència de l’impacte que li produí la seva estada a Agramunt durant la Guerra Civil. Per a un nen d’onze anys, aquell sojorn es convertirà en un focus d’experiències inoblidables que, evidentment, van determinar unes directrius molt concretes en tota la seva obra. Incorpora directament a les seves obres terres, fang, branques, rostolls, fulles, troncs, palla, gra, blat, cendres, closques d’ou, becs d’au o petxines... procedents de l’entorn natural. Especialment el blat, element simbòlic per a moltes cultures i tradicions que té un significat de generador de vida, creixement, fecunditat i germinació. Una dialèctica entre elements humans i vegetals que ens recorda que l’origen de l’home està en la terra d’on provenim i on retornem. En contraposició a la terra, la mar Mediterrània, pont entre cultures que de nen viu intensament a Tarragona, d’on eren el seu pare i el seu avi, i a Castelldefels des de la seva residència habitual. De la lectura de l’Odissea d’Homer s’identifica amb aquest periple marítim del retorn d’Ulisses a la seva terra, Ítaca. Igualment, la irrupció del color blau ha estat un fet destacable des de mitjan dècada dels 90 en la seva obra, símbol de l’eteri i de l’intangible en representació de l’aire, el cel i, sobretot, el mar, que es contraposa cromàticament i temàticament a la imatge més coneguda de l’artista, basada sobretot en els ocres, sienes i terres rogencs que evoquen la vida de la pagesia d’Agramunt. La seva relació amb el mar va des de la seducció i el desig, passant per la nostàlgia de les aventures viscudes i llegides, a la percepció d’allò inabastable de la tempesta i del naufragi, heretada del romanticisme que ell interpreta des d’una poètica molt personal. A la imatge, L’espigoladora i el mussol. 200 (detall) de Josep Guinovart.