Josep Grau-Garriga torna a Michel Soskine Inc.

Michel Soskine Inc., carrer General Castaños 9 de Madrid, presenta la segona exposició d'un dels artistes de l'art tèxtil contemporani més importants del s.XX: Josep Grau-Garriga (1929-2011). Són un total de 12 tapissos realitzats entre 1972 i els anys 2000. Les obres permeten veure l'evolució d'un treball s'inicia amb un marcat caràcter polític i tempestuós, fins als últims anys quan, vivint a Angers, regió de França -coneguda per la seva "douceur de vivre" -, pren un caràcter més lúdic i escultòric. Després de l'exitosa presentació d'un tapís monumental de Josep Grau Garriga en l'última edició del Pavelló Art Unlimited a Basilea pel curator americà Gianni Jetzer (Hirshhorn Museum de Washington), les obres seleccionades a la nostra exposició proposen aprofundir el coneixement en la seva creativitat i el paper que Grau-Garriga ha desenvolupat a través de materials no convencionals, acabant en una nova visió informalista i una revolució del tapís contemporani. Empleat per les monarquies europees durant el Gòtic i Renaixement com a símbol de poder, el tapís en els últims anys ha vist un renaixement de part d'artistes joves i una relectura de museus i institucions com l'exposició de Sheila Hicks al Pompidou o diverses exposicions a museus sobre l'art texil. Josep Grau-Garriga va néixer el 1929 a Sant Cugat del Vallès en el si d'una família de camperols. En aquest entorn lligat a la terra i la influència de la pintura mural romànica catalana, és on descobriria la seva vocació. Al 1957 va viatjar a França i va conèixer a Jean Lurçat, el qual era considerat el mestre de l'art tèxtil. Amb ell va adquirir les tècniques del tapís que va aplicar al seu taller de Sant Cugat, a més d'entrar en contacte amb els principals artistes informalistes europeus: Fautrier, Dubuffet, Burri. Aquesta influència durà a Grau-Garriga a superar el concepte pictòric per mitjà d'un procediment de creació plàstica que expressés els seus pensaments, a través de la matèria mateixa: 'Em vaig adonar que jo podia pensar i executar un tapís servint-me de qualsevol tipus de' cordill 'que estigués al meu abast en un moment donat i que a mi em sembla que la seva presència al tramat tèxtil era necessària i eficaç'. A la imatge, Josep Grau-Garriga, "Lligam", 1973.