La Bíblia i Chagall al Centre d'Art d'Escaldes Engordany-CAEE

El Centre d’Art d’Escaldes Engordany-CAEE presenta fins al 29 de setembre La Bíblia i Chagall. Marc Chagall és un d’aquests artistes canònics que no necessiten gaire presentació. Catalogat com un dels pintors clau de la primera meitat del segle XX, és àmpliament conegut per la seva utilització del color com a forma d’expressió i per la composició fantàstica i absolutament lliure de les seves pintures, que combinen formes i símbols de natura molt diversa. Situant-se en un terreny molt proper al surrealisme i l’expressionisme alemany, el seu estil és incatalogable i singular. Picasso va dir d’ell: “Després de Matisse, és l’únic pintor que de veritat entén què és el color.” Aquest estiu, no obstant això, es pot veure un Chagall una mica diferent al CAEE (Andorra), un Chagall únicament i exclusivament en blanc i negre. La mostra, sota les directrius de la comissària independent María Toral, recull 112 gravats que l’artista va realitzar en aiguafort entre el 1931 i el 1956 per il·lustrar la Bíblia. Un encàrrec del marxant francès Ambroise Vollard, que tenia especial delit en l’edició de llibres il·lustrats per artistes i que va trobar en la pintura onírica de Chagall un llenguatge ideal per traduir en imatges les sagrades escriptures. L’artista va realitzar també litografies pintades a mà i guaixos a color que no formen part de  l’exposició. I, malgrat aquesta manca del color característic de l’artista, no es troba a faltar en la mostra res de la seva visió amable i tendra. Per fer front a l’encàrrec, Marc Chagall va desplegar al complet el seu corpus estilístic personal per representar les escenes bíbliques, que ell mateix va escollir. Hi són presents les figures sinuoses de línies inacabades, els escenaris quasi esbossats que a vegades juguen a ser cubistes i, per descomptat, no hi falten els éssers etèriament ingràvids, ni els animals que semblen estar a punt de parlar, característics de les seves pintures. Una coherència artística inherent a l’obra d’un artista preocupat per allò transcendent. No era un home especialment pietós però tot el seu corpus pictòric està influït per la mística, de manera que a les obres més personals es poden trobar aspectes de caràcter religiós i igualment a la inversa. Barrejats entre els símbols sagrats d’aquests gravats apareixen motius que són records de la infància de l’artista a la seva ciutat natal, Vítebsk, reminiscències de l’art popular rus i símbols de la tradició jueva. El viatge que va fer a Palestina el mateix any que va començar aquestes il·lustracions el va marcar tant que algunes escenes són pràcticament postals de la Jerusalem dels anys 30. Aquesta impossibilitat per separar la vida personal de la religió dins de la iconografia chagalliana, ha portat els especialistes a llegir la sèrie bíblica en clau de denúncia política dels terribles episodis que l’artista va viure: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. Alguns dels episodis més tristos de la història de la humanitat i especialment dolorosos per al poble jueu, que es connecten íntimament als de la Bíblia a través dels gravats de Chagall. Sense el color, les interminables fileres en blanc i negre que conformen l’exposició La Bíblia i Chagall accentuen la imatge cruenta de la “tragèdia humana” que era per a Chagall, amb les seves pròpies paraules, la Bíblia.