Homenatge al gravat i a Edicions Bertó a la Galeria Eude

La Galeria Eude de Barcelona presenta fins al 15 de setembre del 2018 l'exposició Obra gràfica original. Homenatge a Edicions Bertó.

L’any 1992 vaig tenir ocasió de fer un article per a la revista especialitzada en obra gràfica 4/12, respecte al treball realitzat per Eduard Arranz-Bravo durant els períodes: 1975-78 i 1989-92, a través de quinze gravats editats per Edicions Bertó. Ara, 26 anys després, podem contemplar una de les peces d’aquella època, concretament l’aiguafort i aiguatinta sobre planxa de coure titulat L’estigma del pintor, que es va editar el març del 1992 amb un tiratge de 35 exemplars. Encara que sigui a un sol color, s’hi poden percebre també diverses tonalitats. Al mig de la composició s’observa una mà oberta, com si demanés algun tipus d’ajut. Aquesta obra s’exhibeix a la galeria Eude amb motiu de l’exposició Obra gràfica original. Homenatge a Edicions Bertó, acompanyada d’una quinzena de gravats de diferents artistes, i també dues planxes. Totes les peces corresponen al període 1988-1999.
Edicions Bertó neix el 1979 gràcies a l’interès per l’obra gràfica de l’editor Joaquim Gelabertó (1943-2001). L’editorial va desaparèixer el 2000. De fet, està considerat un dels llocs de creació d’art gràfic original més importants del nostre país, sobretot per la qualitat de l’estampació, ja que per a cada artista s’emprava un paper especial fabricat a mà. Les edicions solien ser reduïdes, a l’entorn de 25 a 50 obres. Per Bertó han passat la majoria dels artistes catalans més significatius de la segona meitat del segle passat i de principis de l’actual. A l’Eude trobem gravats d’Enric Ansesa, Esteve Casanoves, Ramon Ferran, Josep Guinovart, Jaume Muxart, Albert Ràfols-Casamada, Gerard Sala, Joan Josep Tharrats i Raimon Vayreda. De Guinovart hi ha dues peces i de Ràfols-Casamada, quatre, de la resta només se n’hi exposa una. Les tècniques utilitzades són molt variades: aiguafort, aiguatinta, aquarel·la, carborúndum, ciment, collagraph, gofrat, litografia, pintura a l’aiguada, pintura acrílica, punta seca, resines, serigrafia i silicona.
Entre els artistes presents destacaria Ràfols-Casamada, ja que el seu interès per l’obra gràfica li ve de lluny; el 1951 va rebre el premi de gravat Rosa Vera quan només havia realitzat una sola exposició individual de pintura. Les litografies que veiem segueixen les mateixes coordenades que les seves pintures: línies trencades, rectangles i diagonals; o sigui, sempre referències geomètriques on a vegades també s’observen alguns elements identificables, encara que de manera molt esquemàtica. Quant a Tharrats, cal destacar l’obra Nit i dia, on el negre en contraposar-se al groc provoca inquietud a l’espectador. Aquesta obra també serveix de reconeixement al seu treball gràfic, ja que aquest any se celebra el centenari del seu naixement. De Muxart hi ha la peça Seqüències, on apareix part del seu món creatiu, gairebé surrealista: uns grans ulls que semblen observar-ho tot, el món animal –un gat–, i també altres elements difícilment reconeixibles incorporats en un bodegó.
La idea de la galeria, a banda de retre homenatge a l’editor, és ressaltar els valors creatius que té l’obra gràfica, sobretot perquè la qualitat de les obres aquí representades va en una doble direcció: la de l’artista i la de l’editor. De fet, es tracta de fer un treball conjunt que dona com a resultat una obra plenament singular, que com assenyalava l’editorial Bertó en un anunci publicitari, la seva oferta anava dirigida “...a la persona sensible a la qualitat, i a la raresa en obra gràfica original”.

A la imatge, detall d'Estructura lineal, 1989. Aiguafort i aiguatinta sobre paper Molí de Gelida fet a mà. 67x85 cm. (paper i planxa). Edició 4/42 de Ràfols-Casamada.