El CCCB, carrer Montalegre 5 de Barcelona, presenta un Avançament del programa de Debats CCCB i de la Biennal de Pensament - Ciutat Oberta que tindrà lloc la tardor de 2018.
Conferència de Carolin Emcke, L'espiral de l'odi. De les xarxes a la realitat política. Dimarts 2 d'octubre, a les 18.30 h.
La periodista i filòsofa Carolin Emcke subratlla el preocupant auge i difusió de les demostracions d’odi a la societat actual, sovint emprat com a instrument de la política. En aquesta conferència Emcke reflexionarà sobre els orígens i els mecanismes de l’odi, exercici necessari per poder fer-hi front.
Les demostracions d’odi i violència s’estan convertint, en els últims temps, en un fet cada cop més freqüent i gairebé normalitzat; no només en països en conflicte, sinó també en el si de societats democràtiques i en pau. No es tracta només d’individus, sovint anònims, que propaguen l’odi a les xarxes, sinó fins i tot de representants polítics que demonitzen determinats col·lectius vulnerables i fan de l’odi l’instrument principal per canalitzar el conflicte polític.
La periodista i filòsofa alemanya Carolin Emcke, una de les veus més crítiques al seu país en defensa dels drets de les minories, denuncia la impunitat amb què l’odi s’està propagant; una espiral que ha desembocat en els discursos xenòfobs i homòfobs de partits populistes, les agressions a refugiats i immigrants per part de grups de ciutadans, fins a arribar a l’extrem dels assassinats de caire racial o els atemptats terroristes a gran escala. Emcke, combinant la seva experiència directa de la violència com a excorresponsal de guerra i la reflexió filosòfica sobre el comportament humà, ens commina a preguntar-nos sobre les profundes arrels d’aquest odi. Quines frustracions i pors s’amaguen darrere d’aquests discursos i actes? És l’odi estructural a les nostres societats o relatiu als moments de crisi, com l’actual? Amb quins arguments podem fer-hi front? Per a Emcke, entendre –que no justificar– els orígens de l’odi i els mecanismes que l’alimenten és un pas necessari i fonamental per poder-lo desactivar.
Conferència de Susan Stryker, Cossos en transformació. Dijous 4 d'octubre, a les 18.30h.
Susan Stryker analitza com les nocions trans sobre les transformacions potencials del cos entren radicalment en conflicte amb els discursos que imaginen el cos com una entitat fixa i inalterable.
Quan es parla de transició de gènere, la idea de mal·leabilitat o plasticitat és important no només en relació amb les hormones i la seva capacitat per alterar les formes del cos, o per l’ús de la cirurgia plàstica, sinó també perquè la noció de «plasticitat de gènere» en la infantesa sol funcionar com a justificació o motivació per les intervencions psicomèdiques als infants que no es reconeixen en el gènere que els ha estat assignat.
Conferència de Rita Segato i diàleg amb Gabriela Wiener, La ciutat de les dones. Dilluns 15 d'octubre, a les 18 h.
Els darrers temps una nova onada de feminisme popular i massiu ha deixat al descobert que l’estructura de desigualtat de gènere encara és molt sòlida i que són molts els àmbits de violència quotidiana. Les xarxes socials i moviments com #MeToo o #Cuentalo han donat visibilitat a la indignació de milers de dones que han dit prou als abusos i han decidit trencar el silenci.
L’antropòloga Rita Segato considera que la violència que pateixen moltes dones és només l’extrem més cruel d’un sistema de dominació d’una meitat de la societat sobre l’altra que aflora en desenes de situacions quotidianes. I que l’única solució possible és un nou enfocament de gènere en l’educació i en les polítiques públiques. La periodista Gabriela Wiener confia que aquesta onada de feminisme popular serà irreversible i que «tindrà un abast social insospitable».
Diàleg entre Judith Butler i Fina Birulés, conduït per Marta Segarra, L'embolic del gènere: per què els cossos importen? Dilluns 15 d'octubre, a les 19.30 h.
El gènere i la sexualitat són objecte de debat en l’actualitat. Quin és el pes que hi tenen la biologia i la cultura? Hi ha més de dos sexes? Quina importància tenen les normes socials i quin marge tenim per canviar-les, per tal de fer la vida més “vivible”? Quines són les diferències entre “precarietat” i “vulnerabilitat”? Quin paper juga la materialitat del cos en l’acció política?
Aquestes i altres preguntes estaran presents en el diàleg entre Judith Butler i Fina Birulés, dues de les pensadores més destacades del gènere en la contemporaneïtat. En el marc d’una biennal que posa la ciutat al centre del debat, totes dues filòsofes coincideixen a assenyalar que el pensament feminista no pot ser aliè a la reflexió sobre la vida en comú.
Conferència de Paul B. Preciado, Gènere, sexe i sexualitat en el capitalisme tecnopatriarcal: cap a una mutació sistèmica. Dimarts 16 d'octubre, a les 18.30 h.
Mentre seguim utilitzant les nocions de masculinitat i feminitat, d’heterosexualitat i homosexualitat, un conjunt de noves tecnologies farmacològiques, informàtiques i d’intel·ligència artificial estan transformant radicalment les formes de produir i controlar la subjectivitat sexual. Sembla urgent, per tant, inventar una nova gramàtica política i poètica capaç de fer front a les noves configuracions del poder.
El filòsof i activista Paul B. Preciado aborda aquí la necessitat de superar la fragmentació de les polítiques d’identitat i fer el pas cap a una mutació de paradigma.
L'acte serà presentat per l'assagista i professor de Teories de la Cultura Eloy Fernández Porta.
Diàleg entre Gayatri Spivak i Marina Garcés, L'educació del futur. Dimarts 16 d'octubre, a les 19.30 h.
La globalització i la nova era d’informació massiva i accelerada exigeixen una reflexió profunda sobre l’ensenyament. L’educació corre el risc de caure en una tendència que imposa certs paràmetres com l’eficiència, el rendiment o la velocitat.
Front a aquesta realitat, la pensadora índia Gayatri Spivak reivindica l’ensenyament lent i el paper d’escoles i mestres locals. Coneguda internacionalment pels seus estudis sobre el postcolonialisme, Spivak proposa crear espais independents de la cultura dominant per donar veu als més vulnerables i oferir-los la possibilitat d’abandonar la seva condició subalterna. I ella mateixa ho posa en pràctica amb un projecte amb mestres d’escoles rurals de Calcuta.
Gayatri Spivak dialogarà amb la filòsofa Marina Garcés, que defensa que l’educació ha de ser emancipadora i que no només s’ha de produir a les escoles i a les llars, sinó que afecta al conjunt de la vida col·lectiva.
Obra de teatre de Marcus du Sautoy, X&Y, 17 i 18 d'octubre, a les 20.30 h.
En el seu afany per acostar la ciència al gran públic, el matemàtic britànic Marcus du Sautoy ha escrit l’obra de teatre X&Y. Inspirada en La biblioteca infinita de Borges i interpretada per ell mateix, l’obra explora la tensió entre la realitat infinita i la naturalesa finita dels humans. Dos personatges tancats en un cub —un univers— discuteixen sobre l’origen de tot el que els envolta. Es pregunten si el temps s’acaba i en quantes meitats poden dividir una taronja. Una batalla dialèctica per intentar dirimir si hi ha alguna cosa fora del cub i si algú pot afirmar que sap alguna cosa amb absoluta certesa. Un viatge per les fronteres del saber.
La paradoxa és que com més preguntes es formulen, menys respostes obté l’espectador i més aclaparat queda amb nous interrogants. Cada pas cap al coneixement absolut deixa noves zones de penombra al descobert. Però la ignorància no és un motiu per a la renúncia, sinó tot el contrari. És precisament el camí cap a la dimensió desconeguda —i potser inassolible— el que estimula el desig de saber i el que impulsa la recerca científica.
Conversa entre Richard Sennett i Alfred Brendel, Música per a la convivència. Dijous 18 d'octubre, a les 19 h.
El silenci forma part de la música? Quina relació estableix el músic amb el compositor de la peça que interpreta? Influeix el sentit de l’humor en la interpretació? Existeix la música quan no sona? Són algunes de les preguntes que es fa el pianista Alfred Brendel que, deu anys després d’abandonar els escenaris, segueix pensant la música.
De tot això parlarà amb el sociòleg Richard Sennett. Un diàleg sobre la música, però també sobre la convivència. Sennett traça paral·lelismes entre la música i les relacions humanes: la cooperació entre les persones no és innata, s’ha d’aprendre, i la música és un bon punt de partida. Tocar en duet o en un quartet exigeix tenir en compte les necessitats dels altres músics, sobretot si toquen instruments diferents. La cooperació té valor sobretot quan es produeix entre diferents. Per exemple, entre un piano i un violoncel.
El diàleg serà conduït per l'arquitecte i musicòleg Carlos Calderón Urreiztieta.
Conversa entre NoViolet Bulawayo i Gemma Parellada, Diàlegs per pensar la diversitat. Dissabte 20 d'octubre, a les 19 h.
Es pot pensar la societat i la cultura contemporània fora del mestissatge i l’intercanvi cultural? Els fluxos de població són la pauta d’un món globalitzat on les identitats es dilueixen, se sobreposen i construeixen un mosaic que contribueix a l’enriquiment col·lectiu arreu. Però també generen tensions i pors que de vegades es tradueixen en polítiques d’exclusió i fins i tot de tancament de fronteres. En un món on les identitats són múltiples i en procés continu de transformació, on les migracions i el trànsit afecten milions de persones, pensar la convivència segueix sent una tasca fonamental.
L’escriptora zimbabwesa NoViolet Bulawayo, que viu des de fa anys als Estats Units, explica en primera persona les contradiccions de pertànyer a dos llocs i la possibilitat de sentir-se alhora immers i alienat en una determinada cultura. En parlarà amb la periodista i corresponsal a l’Àfrica, Gemma Parellada.
Conversa entre Georges Didi-Huberman i Niki Giannari, Passar, costi el que costi. Diumenge 21 d'octubre, a les 12 h.
El mes de març del 2016 la Comissió Europea decideix tancar la «ruta dels Balcans». A Idomeni s’hi troben milers de persones esperant entrar a Grècia; retingudes al camp, decidiran bloquejar les vies de tren que creuen la frontera.
És en aquest context que Nikki Giannari escriu Espectres recorren Europa, un poema epistolar al qual respondrà el filòsof i historiador de les imatges Georges Didi-Huberman amb un assaig inspirat pels versos de l’escriptora. Viatjant d’Idomeni als escrits de Walter Benjamin i Hannah Arendt en relació amb la condició d’apàtrida, l’exili o el pària, el pensador reflexiona sobre l’hospitalitat, la ciutadania, la pèrdua o la supervivència.
Els dos autors conversaran sobre la seva obra en comú i sobre la necessitat de reconèixer, per acollir-la, tota aquesta gent que passa a les portes de les nostres ciutats.
Conferència de Will Kymlicka, Drets animals. La fi de la supremacia humana. Dilluns 5 de novembre, a les 18.30 h.
El canvi de paradigma de la nostra relació amb els animals ha d’estar basat, segons Will Kymlicka, en la fi de la jerarquia d’espècies i en l’ampliació del marc dels drets dels animals. Quins efectes tindrien aquests canvis sobre els drets humans?
El debat sobre els drets dels animals desperta profunds interrogants sobre la nostra pròpia consideració com a espècie. Atorgar als animals drets que fins ara teníem en exclusiva posa en entredit els nostres propis drets? Per què hem assumit que l’espècie humana es troba en un pla superior, tant ontològic com moral? És necessària una jerarquia d’espècies per tal de fonamentar els drets humans? El filòsof Will Kymlicka, un referent en l’estudi de la multiculturalitat i l’animalisme, qüestiona assumpcions fortament arrelades en la nostra cultura i presents en la discussió filosòfica sobre els drets humans: la discontinuïtat entre espècies i la supremacia dels humans sobre els animals. En aquesta conferència, Kymlicka argumentarà per què aquesta perspectiva és negativa no només per als animals, sinó també per als humans mateixos. Tot posant en relleu el caràcter problemàtic de conceptes com «dignitat», Kymlicka advoca per un nou vocabulari per fonamentar tant els drets humans com els animals que aposti per conceptes com «vulnerabilitat», «capacitat» o «cura».
Conferència de Rosi Braidotti, Animals humans. Dilluns 19 de novembre, a les 18.30 h.
La visió antropocèntrica que ha fonamentat la cultura humanística europea dels últims segles està sent progressivament desmantellada. Primer van ser les teories del postcolonialisme i el feminisme a desplaçar l’home blanc com a punt focal de la comprensió del món; en els últims anys, la ciència està fent evident la nostra proximitat genètica amb els animals, alhora que es desenvolupen intel·ligències artificials més poderoses que la humana. Tot i que els humans som l’espècie que està deixant una petjada més evident sobre la Terra, Rosi Braidotti ens remet a un futur no gaire llunyà en el qual l’espècie humana deixarà de ser la mesura de totes les coses. En aquest món posthumà, un dels interrogants principals als quals ens enfrontarem és quin ha estat i quin serà el nostre vincle amb les diverses formes d’alteritat humana, tant velles com noves, preexistents i creades. Segons Braidotti, aquest serà un moment fonamental per repensar la nostra relació amb qui ha estat fins ara l’Altre per excel·lència: l’animal.
Diàleg amb Simon Critchley. Per què pensem en futbol? Dimarts 20 de novembre, a les 18.30 h
La visió antropocèntrica que ha fonamentat la cultura humanística europea dels últims segles està sent progressivament desmantellada. Primer van ser les teories del postcolonialisme i el feminisme a desplaçar l’home blanc com a punt focal de la comprensió del món; en els últims anys, la ciència està fent evident la nostra proximitat genètica amb els animals, alhora que es desenvolupen intel·ligències artificials més poderoses que la humana. Tot i que els humans som l’espècie que està deixant una petjada més evident sobre la Terra, Rosi Braidotti ens remet a un futur no gaire llunyà en el qual l’espècie humana deixarà de ser la mesura de totes les coses. En aquest món posthumà, un dels interrogants principals als quals ens enfrontarem és quin ha estat i quin serà el nostre vincle amb les diverses formes d’alteritat humana, tant velles com noves, preexistents i creades. Segons Braidotti, aquest serà un moment fonamental per repensar la nostra relació amb qui ha estat fins ara l’Altre per excel·lència: l’animal.
Conferència de Timothy Snyder, Contra la tirania. Dilluns 3 de desembre, a les 18.30 h.
El món viu immers en una etapa de convulsió i incertesa. Les victòries de Trump, el Brexit, Putin, Erdogan o el Front Nacional comparteixen alguns patrons ben identificables: l’ascens de l’extrema dreta, la xenofòbia, una retallada de llibertats, una pèrdua de confiança en les institucions democràtiques, una demonització de les minories i una potent guerra de propaganda. L’eco dels episodis més obscurs del segle passat ressona amb força.
L’historiador Timothy Snyder adverteix que algunes democràcies estan prenent un camí perillós cap a la tirania. Snyder aventura un diagnòstic: tots aquests moviments han ofert respostes fàcils a les preguntes pertinents que s’estan fent milers de persones afectades per la desigualtat i la globalització. Davant d’aquesta tendència, l’historiador aposta per desobeir i dubtar, per desconfiar dels discursos fàcils i per combatre la propaganda reivindicant els fets.
A la imatge, Georges Didi-Huberman i Niki Giannari.