L'Ángeles Marco més desconeguda, a l'IVAM

L'IVAM Institut Valencià d'Art Modern, carrer Guillem de Castro 118 de València, presenta del 27 de setembre de 2018 al 6 de gener de 2019, l'exposició Ángeles Marco. Vertigen, que reuneix 120 obres de l'artista (València, 1947-2008) entre escultures, instal·lacions, dibuixos i abundant material d'arxiu inèdit, procedents del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Mncars), la Col·lecció Soledad Lorenzo, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M), la Fundació La Caixa, la Diputació d'Alacant, la galeria Espai Visor, l'IVAM i de la pròpia família de l'artista. Es tracta d'una exposició antològica sobre una de les artistes més importants de la generació de creadors que va protagonitzar la renovació de l'escultura a Espanya entre les dècades dels anys huitanta i noranta del segle XX. La mostra, comissariada per Joan Ramón Escrivà, rastreja els orígens de la trajectòria d'Ángeles Marco i rescata de l'oblit grups d'obres que han passat desapercebudes o que han quedat soterrades per l'impacte conceptual d'algunes de les seues instal·lacions més emblemàtiques. L'exposició, així mateix, pretén donar visibilitat a una veu femenina fonamental vinculada als pressupostos teòrics del postminimalisme i l'art món domèstic (una taula, un sobre, unes caixes) condueix al públic a traspassar el llindar on comença l'espai de la confusió, el deliri, o el somni. Entre l'any 1986 i l'any 1987, Ángeles Marco va començar la producció de dues importants sèries d'obres (El transito i Salto al vacío) que, encara que partien de premisses conceptuals aparentment diferents, van ser formulades i fabricades en paral·lel. L'any 1987 l'artista va realitzar una important exposició, Passatges, a la sala de la Caixa de Pensions de món domèstic (una taula, un sobre, unes caixes) condueix al públic a traspassar el llindar on comença l'espai de la confusió, el deliri, o el somni. El vertigen que dóna títol a aquesta exposició és el tema principal de la sèrie més coneguda d'Ángeles Marco: Salto al vacío. Durant l'estiu de 1986, l'artista va idear una sort de trampolí metàl·lic de 6 metres de sortint, que va pretendre situar en el cim d'un campanar. La seua proposta va ser rebutjada en considerar que podia incitar al suïcidi. A principis dels anys 90, Ángeles Marco va iniciar la seua incursió en la performance, una nova línia de treball que no va abandonar fins al final de la seua vida. La seua instal·lació sonora "Entre" en la duda (1993) és una de les obres més importants i celebrades de la seua trajectòria. De l'interior d'una maleta suspesa escoltem la veu de l'artista. Aquesta obra va formar part del germen de la seua sèrie Salto al vacío, un vast conjunt conformat per enigmàtiques superfícies de cautxú lliscants, ponts dislocats, palanques relliscoses o pertorbadors elevadors sobre els quals apuntar-se a l'abisme de l'existència. Rebuscant entre els papers de l'artista, van sorgir esbossos i anotacions com un en el qual l'artista demandava ser penjada ella mateixa d'un cable de quatre metres per a balancejar-se a la manera d'un pèndol. “A un metre del sòl i mantinguda en l'aire, comence la performance. Pèndol del món la plomada. Amb el meu pes. Després quede la plomada en el meu lloc...”. A la imatge, "Pintura geométrica no12", 1974- 1980, Cortesia família de la artista, Galería Espai Visor