A l’espai romànic de la Capella de Sant Nicolau, la blancor i la suavitat de les tres obres contrasta amb la pedra grisa i cantelluda del temple. Reposades sobre la pedra nua, les escultures d’Enric Pladevall destil·len cultura i subratllen l’espiritualitat d’aquest lloc que, al seu torn, remarca la pròpia espiritualitat de les peces. Gràcies al clarobscur que aconsegueix l’acurada il·luminació, el blanc primitiu de les obres es visibilitza com una metàfora de puresa.
A l’espai expositiu del Bòlit, al Pou Rodó, s’hi exposen treballs complementaris de la Trilogia blanca, caracteritzats pels acabats suaus, polits i arrodonits, el joc del dins i el fora, els forats per mirar o evidenciar l’espai interior de l’obra i, principalment, el blanc que ho emboira tot. A l’exposició hi ha obres de petit format, grafismes de pintura o tinta negra sobre el blanc del paper Japó o la tela, natures mortes de bronze, peces de fusta amb creus incrustades, una clova de nou suspesa amb tres filferros, entre d’altres, que tenen en comú la voluntat de transmetre quelcom essencial que emana de la forma i de la matèria.