"Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos" al Palau Robert

El Palau Robert i DKV presenten l'exposició "Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos", que vol retre homenatge a professionals de la càmera de l'Estat espanyol que arrisquen la seva vida en conflictes bèl·lics, desastres naturals o règims autàrquics. La mostra es presenta a la Sala 3, del 7 de setembre d'aquest any al 10 de febrer del 2019. L'exposició presenta escenes úniques que conviden a la reflexió sobre situacions que connectaran amb la consciència col·lectiva del visitant. Aquesta exposició itinerant és un projecte produït per la companyia d'assegurances DKV amb motiu del XX aniversari de les seves accions de Responsabilitat Social, i que a Catalunya compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La mostra inicia el recorregut al Palau Robert de Barcelona per visitar posteriorment Madrid, Saragossa i València. "Creadors de consciència" aplega el treball de 40 fotoperiodistes, alguns amb una llarga trajectòria, com és el cas de Gervasio Sánchez, Kim Manresa, Sergi Cámara o Clemente Bernad i d'altres més joves, com ara Javier Corso, Manu Brabo, Samuel Aranda, Bernat Armangué o Lurdes Basolí. Les 120 fotografies que es presenten a l'exposició s'han publicat als mitjans de comunicació més importants del món. Les imatges donen a conèixer realitats inquietants d'indrets llunyans com Síria, Colòmbia, Veneçuela, Iraq, Egipte..., i també situacions que vivim al nostre barri o ciutat. Alguns dels fotògrafs que exposen han desenvolupat la seva tasca a la mateixa ciutat on viuen. Totes les fotografies estan tractades amb seriositat i rigor, i amb una ànima i una màgia especials. L'exposició, a més de remoure consciències perquè ningú no es desentengui de les injustícies, els abusos i el dolor humà, homenatja una generació de fotoperiodistes que han reflectit amb imatges moments transcendentals de la història recent, a vegades en situacions precàries i assumint riscos. Una tasca molt important, en moments històrics agitats i convulsos, que no ha aconseguit sempre un reconeixement just. Per aquest motiu DKV ha apostat per aquesta iniciativa per celebrar el XX aniversari del seu Programa de Responsabilitat Social, amb l'objectiu d'abordar les temàtiques que s'han tractat en aquests vint anys com és el cas de problemes de canvi climàtic, malalties, salut, discapacitat o col·lectius socialment marginats. El títol de l'exposició el va proposar el comissari Chema Conesa durant una reunió preparatòria del projecte, sent plenament conscient de la complexitat de representar totes les sensibilitats que motiven els fotògrafs a seguir aquest ofici. Encara que a l'inici es va crear certa controvèrsia perquè l'objecte inicial d'aquestes fotografies té un fi comercial, es va decidir que aquest seria el títol perquè la conseqüència emocional d'una imatge no la pot decidir mai el fotògraf. La fotografia no pertany a qui la fa sinó a qui la contempla, per la qual cosa la possible emoció que desprèn la seva contemplació pot no tenir res a veure amb la intenció de qui va fer la fotografia. Chema Conesa i Juan Manuel Castro van seleccionar els 40 fotògrafs vius i en actius d'una llista inicial més llarga. El criteri primer va ser que estiguessin en actiu directament o en funcions fotogràfiques professionals que continuessin el vincle amb la fotografia feta per comunicar en premsa o qualsevol altre suport. També van considerar que la seva trajectòria fos avalada pel temps, la dedicació i la professionalitat, que haguessin aconseguit algun premi o reconeixement i que l'excel·lència de la fotografia estigués perfectament representada. Els comissaris han treballat d'una manera coordinada amb els fotògrafs escollits. Chema Conesa explica que van indagar en els seus treballs i van fer una primera selecció de temes. "Vam contactar amb ells –assenyala Conesa– i els vam ensenyar les fotos que havíem escollit i els vam demanar una selecció feta per ells de les imatges que consideraven que eren les millors de la seva feina. Els vam indicar que la responsabilitat final de l'elecció seria nostre, ja que en molts casos havien cobert els mateixos temes d'actualitat i es produïen coincidències de contingut que es volien evitar per la pluralitat de temes que es volien tractar". Els comissaris van escollir tres fotos de cada fotògraf amb la idea de compondre una col·lecció que tractés de dibuixar un mapa dels problemes del nostre temps. Fotoperiodisme, la veracitat de la informació El comissari Chema Conesa considera que la fotografia per crear qualsevol sensació: fàstic, avorriment, decepció, bellesa, però també consciència. Moltes fotografies que han esdevingut documents històrics abonen la tesi... La majoria de gent conserva en la memòria, per exemple, la foto impactant del milicià morint de Robert Capa, que va viatjar a Espanya per lluitar contra el fascisme amb la seva càmera. Conesa assenyala que els fotoperiodistes representen avui la primera línia de veracitat de la informació. "El seu codi ètic pel que fa a la possible manipulació de la imatge –afirma– constitueix la primera línia del compromís professional. Solen ser persones independents, allunyades dels organigrames oficials i conscients de la seva missió. Saben que una mala praxi del seu ofici representa una càrrega de profunditat demolidora per al mitjà que publiqui les seves fotos". El col·lectiu Reporters Sense Fronteres també participa en el projecte i rebrà tots els beneficis recaptats amb el llibre de l'exposició. Fotògrafs Samuel Aranda, Bernat Armangué, Walter Astrada, Sandra Balsells, Lurdes R. Basolí, Javier Bauluz, Clemente Bernad, Pep Bonet, Manu Brabo, Olmo Calvo, Sergi Cámara, José Cendón, José Colón, Javier Corso, Ricky Dávila, Juan M. Díaz Burgos, Ricardo García Vilanova, Antonio González Caro, Diego Ibarra Sánchez, Sebastian Liste, J.M. López, Andoni Lubaki, Kim Manresa, Enric Martí, Andrés Martínez Casares, Maysun, Fernando Moleres, Alfonso Moral, Emilio Morenatti, Daniel Ochoa de Olza, Ana Palacios, Santi Palacios, Judith Prat, Abel Ruiz de León, Rafael S. Fabrés, Gervasio Sánchez, Carlos Spottorno, Rafael Trobat, Guillem Valle i Mingo Venero. A la imatge, immigrant subsaharià vivint en una fàbrica abandonada. Barcelona, 2007, de Mingo Venero.