Reflexions: Plataformes en moviment

És tan apassionant com sorprenent la transformació que estan vivint les plataformes culturals tradicionals. Ni les galeries, ni les llibreries, ni els teatres, ni les biblioteques, ni els centres cívics responen ara als usos i costums que solien. I és que els temps han canviat, la societat té uns altres comportaments i la revolució tecnològica ha suposat una acceleració que ens ha obligat a repensar com han de ser les plataformes de la cultura, com s’han d’intercomunicar i com hem d’aprendre a utilitzar-les. De manera que, per molt atractives que ens poguessin resultar les velles plataformes, hem d’adaptar-nos als nous temps i viure experiències noves. En el cas concret de les galeries d’art, ara ja és un fet evident que el concepte de sala d’art estàtica, dedicada a programar exposicions amb el seu corresponent acte inaugural destinat als seus propis clients, no només resulta obsolet, sinó que no té sortida. Les exposicions de dues o tres setmanes presentades en espais reclosos, allunyats del carrer i destinats a rebre uns pocs visitants al dia no són ni eficaces ni rendibles, perquè no donen a conèixer ni un artista novell ni l’obra d’un artista consagrat. Per aquest motiu, per sortir de l’espai tancat, fins i tot del barri o de la ciutat on estiguin instal·lats, els galeristes s’han vist obligats a utilitzar altres canals de difusió, tant per a la promoció de l’art, com per a la seva comercialització. I no només les galeries d’art... Avui hi ha tanta diversitat en l’oferta cultural que tothom lluita per fer-se un lloc i aconseguir atreure l’atenció del públic, cosa que, no ens enganyem, també reverteix en el seu benefici. Per tant, si per se la cultura és transversal, estem vivint un moment de plenitud pel que fa a aquesta transversalitat, ja que els mateixos actors culturals la potencien. Així que qualsevol espai és bo per presentar una exposició, un llibre, un espectacle de dansa, una obra de teatre, celebrar una taula rodona, una performance... per la qual cosa la galeria tradicional, un indret de pas on s’exposaven obres d’art, ha esdevingut una plataforma de llançament d’idees o propostes de qualsevol disciplina artística o corrent estètic emergent, un indret on es pugui crear un estat d’opinió que ajudi a divulgar el que es prepara en l’escena cultural, per això cada vegada més desapareixen les fronteres entre les diferents àrees de creació, i cada vegada més és més usual recórrer a la compra i/o venda en línia. Tots els camps es barregen i es contaminen per enriquir-se, i hem d’admetre que hem de deixar de banda la nostàlgia, perquè tot és bo mentre generi interès per la cultura, perquè ens motivi a buscar la millor manera de lligar el passat i el present i a descobrir les innovacions contemporànies, amb l’objectiu final de crear-nos una visió àmplia de la cultura, més enllà d’uns corrents temporals o d’unes modes, que com a tal són transitòries. Apostem, doncs, per obrir portes per buscar i trobar nous horitzons que ens aportin intel·ligència. A la imatge, una inauguració a la galeria H2O de Barcelona.