"Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff" a l'Espai Carmen Thyssen

Fins al 14 d'octubre del 2018 l'Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols presenta l'exposició "Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff". Hi hagué un temps en què la pintura no tenia paisatge, i, si en tenia, era totalment anecdòtic. Des que l’any 1817 l’Acadèmia francesa el va reconèixer com a gènere, la natura definitivament va deixar de ser secundària. No obstant això, ja al segle XVII l’art holandès havia fet algunes incursions, inaugurant el gènere, especialment a partir de la inclusió d’una naturalesa afable i fora de tota hostilitat, amb individus minúsculs i integrats en una atmosfera de domesticitat. Dos segles més tard, la natura esdevindria la protagonista d’escenes plàstiques de to romàntic, orientalista, naturalista o realista, en una pintura oscil·lant des de les ruïnes del passat grecoromà, passant per les colònies d’ultramar i les escenes de natura exuberant, fins a l’experimentació científica de les pinzellades impressionistes i, ja a l’inici del segle XX, la llibertat interpretativa de les primeres avantguardes. Aquest passeig evolutiu és el que realitza l’exposició Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff. Comissariada per Pilar Giró, la mostra presenta 57 obres, de les quals 23 s’exposen per primera vegada des que estan en mans de la col·lecció. Un conjunt de quadres que arrenquen amb la pintura flamenca de Jan van Goyen i que transiten pels diferents moviments artístics prèviament esmentats, amb obres de Garneray, Johnson Heade, Hastrel, Pissarro, Signac o Sacharoff. L’empremta catalana està representada amb obres de 18 artistes, com ara Martí Alsina, Meifrèn, Mallol o J. Amat, el darrer dels quals va residir a Sant Feliu i va pintar quadres d’aquesta població. Com en tots els gèneres, la pintura esdevé un retrat fidel dels canvis i costums socials de l’època. En aquesta exposició ocorre el mateix. Si bé amb Van Goyen fitem la naturalesa des d’una òptica distant, amb una naturalesa encara no domesticada per l’home, a partir del segle XVIII testimoniem la petjada colonialista amb representacions exòtiques de l’arribada dels colonitzadors europeus a l’ultramar i també la plasmació de la naturalesa sublim, primitiva i salvatge, en un període de reivindicació de les identitats nacionals i d’autoconeixement del territori. Cap a finals del segle XIX emergeix un moviment amb una aproximació objectivista com és l’impressionisme. La història i la natura evolucionen a ritmes paral·lels, i en el transcurs del segle XX ja hi ha un sentiment de pertinença de l’ésser humà en el paisatge. Capítol a part mereix la pintora russa Olga Sacharoff, estretament vinculada a l’art català dels anys 40 i 50 i als cercles artístics i intel·lectuals de la postguerra. Justament aquest 2018 l’artista ha deixat de ser silenciada. Primer, amb l’exposició monogràfica que el Museu d’Art de Girona li va dedicar a principis d’any. Segon, perquè Natura en evolució li ha reservat una sala amb algunes obres seves significatives, com ara La colla (cedida pel MNAC) o La llotja (Cercle del Liceu). Sacharoff va ser una pintora arrelada a la naturalesa i de clara evocació del primitivisme de Le Douanier i de Marc Chagall. Ben sovint la seva obra s’ha considerat ingènua. Ans al contrari, els seus animals, flors i paisatges són, d’igual mode que els humans animalitzats que hi apareixen, d’una rara bellesa. La mateixa Olga esdevé misteriosa. Alguns la van voler veure com un àngel de la llar domesticat; precisament eren tots aquells incapaços de concebre el model de dona emancipada que era. Tots van passar per alt el regust agredolç dels seus quadres, la crítica mordaç i sarcàstica que féu de la societat, la inquietud dels rostres màscara i el trauma cicatritzat als ulls. Estem de sort: tot això, aquest any s’ha revelat. A la imatge, Van Goyen, Jan Josefsz. Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes, 1634 (detall). Oli sobre tela, 113,4x151,7 cm. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza en préstec al MuseuThyssen-Bornemisza.