La Marxa de la Llibertat entrega la documentació a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià amplia els seus fons amb la donació, per part dels organitzadors de la Marxa de la llibertat de l'any 1976, de la documentació relacionada amb aquesta acció. El dia 10 de setembre, l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha ampliat els seus fons amb la incorporació de la documentació de la Marxa de la llibertat organitzada del dia 2 de juliol a l'11 de setembre del 1976, de la qual n'han fet entrega alguns dels membres de la comissió organitzadora. L'acte de signatura s'ha realitzat en presència de representants dels organitzadors de la Marxa, de l'Abat del Monestir de Poblet i president del Patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, P. Octavi Vilà i Mayo i dels representants de la Marxa de la llibertat, Arcadi Oliveres, Àngel Colom, i Pep Andreu i Núria Gavarró, directora de l'Arxiu. Fons Marxa de la llibertat El fons llegat pels representants de la Marxa de la llibertat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià inclou els documents sobre aquesta acció duta a terme l'estiu de l'any 1976 i conté també altres elements com fotografies, pòsters, pancartes i reculls de premsa, fet que el fan inèdit en el conjunt de fons documentals que integren l'Arxiu Tarradellas. La Marxa de la llibertat La Marxa de la Llibertat es va dur a terme del 4 de juliol al 12 de setembre de 1976. El març de 1976 els secretariats de Pax Christi van assumir la responsabilitat inicial de la marxa sota el lema "Poble Català, posa't a caminar". Els principals dirigents de Pax Christi eren Àngel Colom i Arcadi Oliveres. Lluís Maria Xirinacs, que en aquells moments estava concentrat davant de la presó Model de Barcelona per reclamar l'alliberament dels presoners polítics, hi donà un significatiu suport. Malgrat que el Ministerio de Gobernación, sota les ordres de Manuel Fraga, va desautoritzar la Marxa, aquesta es va portar a terme igualment i 6 columnes van recórrer els territoris de parla catalana durant l'estiu per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia per Catalunya. El dia 11 de setembre la Marxa de la Llibertat tenia prevista la seva finalització en el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Ja des del dia anterior, 10 de setembre, un contingent de les forces d'ordre públic va impedir la conclusió de la Marxa a Poblet. El 12 de setembre la Marxa de la Llibertat hi arribava finalment on només hi pogueren accedir uns pocs marxaires, ja que la Guàrdia Civil vigilava els voltants del monestir per evitar l'arribada de les columnes retingudes a Montblanc. Quaranta anys més tard, el dia 10 de setembre del 2016, la Marxa va recordar aquest esdeveniment. I avui, representants de la Marxa han estat novament presents a Poblet per fer entrega a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià dels esmentats documents que amplien la documentació continguda a l'Arxiu per tal de conèixer la història de Catalunya des de la República fins a la Transició. L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià L'arxiu llegat pel 125è President de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan al país i dipositat a Poblet és un testimoniatge imprescindible per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la nostra història. Després de la mort del President Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l'arxiu ha quedat, per disposició del President Tarradellas, a Poblet, a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l'any 1981 signat pel President Tarradellas i l'abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l'Abat del monestir, que és el màxim responsable de l'arxiu, té per funció vetllar per l'acompliment del conveni. Els fons de l'Arxiu estan compostos d'una important documentació relacionada amb la guerra civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i per les donacions rebudes amb posterioritat procedents de diverses persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya. El President Tarradellas Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988) es va iniciar en la política de la mà de Francesc Macià. Durant els primers anys de la II República (1931-1936) assumí diferents responsabilitats polítiques, i fou conseller primer i de finances de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. A l'exili fou elegit President de la Generalitat el 5 d'agost de 1954 pels diputats reunits a Mèxic, mantenint la institució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França). Josep Tarradellas retornà a Catalunya el 23 d'octubre de 1977, un cop restaurada la Generalitat pel govern presidit per Adolfo Suárez. Celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya d'ençà de 1932, deixà la presidència de la Generalitat el mes d'abril de 1980, passant el relleu al nou President elegit, Jordi Pujol i Soley. Els seus llargs anys al servei de Catalunya, amb intel·ligència i esperit de sacrifici, i el seu acord amb les forces polítiques i socials de Catalunya varen fer possible el restabliment de la Generalitat, l'única institució hereva de la legitimitat democràtica republicana que fou restaurada en la transició política espanyola. Aquesta obra històrica acomplerta pel President Tarradellas també va contribuir a consolidar les vies democràtiques que varen permetre l'assoliment de l'autonomia.