La galeria Punto inaugura el nou espai amb Manuel Vilariño

La galeria Punto, carrer Burriana 37 de València, inaugura el seu nou espai a partir del 20 de setembre, coincidint amb el Gallery Weekend. Ho fa amb l'últim projecte de Manuel Vilariño en el qual presenta imatges fotogràfiques en les que s'essencialitza el concepte del insomne ​​a través de l'animal fosc i el gènere clàssic del paisatge. Muntanyes, platges, penya-segats o el rinoceront solitari, abada, evoquen cruament la solitud sense refugi, l'absència o la mort. Entre el buit i l'ombra, animals o paisatges insomnes entesos com a àmbit de coneixement poètic i matèria seminal d'interrogació sobre els límits entre la vida i la mort, entre l'ésser i el no-ésser. I interrogar és endinsar-se en la veritat enigmàtica, endinsar-se en la foscor. Són aquests llocs, muntanyes o oceans que Vilariño recorre i explora, als quals ha denominat llunyà interior, espais de desolació mística i misteriosa llum interior, únic refugi possible. Espais originaris d'extrema escolta i silenci, de llum auroral en què la mirada animal s'obre a la llum esborrada, partida, del despertar en els que germina la visibilitat de l'invisible; en paraules de Lezama Lima: ¨la llum és el primer animal visible de l'invisible. El cant de l'existència de Manuel Vilariño, vida i obra, és un intens i arriscat cant de la terra on el temps és eternitat, de habitar en el obert, en la llunyania rilkeana del salvatge¨o el que és el mateix traçar cercles d'aparició i desaparició. En aquest pelegrinatge, viatge cap a l'impossible de què parla George Bataille, que condueix a l'extrem en què comencen fragments de memòria o la paraula poètica. L'artista s'enfronta a l'experiència fosca de la creació o al no-res. En aquest caminar, Vilariño opera amb la poesia i la fotografia com un tot indivisible, i la paraula i la imatge, fragments d'animal i ombra, creen espais foradats, buits, absències, silencis. I des de la nostàlgia de la bellesa, en la certesa de la finitud, a la poesia, Vilariño recordant Celan, diu veritat qui diu ombra. A la imatge, fotografia de Manuel Vilariño (detall).