La Fábrica inaugura el 15 de setembre l'exposició Carlos Saura, anys 50. Una mirada sincera i profunda del fotògraf i cineasta a l'Espanya de l'època, un temps de silenci i de penúria del que el país intentava sortir.
L'exposició compta amb gairebé una vintena de fotografies en blanc i negre -numeradas i amb revelat analògic molt lligades a l'estètica radical del neorealisme. La intenció de l'autor amb aquestes imatges era mostrar una Espanya allunyada de la propaganda oficial. Una Espanya de vegades fosca i trista, retardada i allunyada d'Europa.
Es tracta d'un treball amb un marcat caràcter documental sobre les ciutats, els pobles i els seus habitants. Homes, dones i nens que Carlos Saura (Osca, 1932) va descobrir en els seus viatges per Espanya en la dècada dels 50.
Saura descobreix, a través de la sinceritat absoluta de les seves imatges, una Espanya pobra, amb pobles de carrers sense asfaltar, de captaires, dones envellides prematurament i nens que arrosseguen en la seva mirada la duresa de la postguerra. Però alhora, una Espanya de gent oberta, senzilla, treballadora i de gran dignitat.
A través d'aquestes imatges i del poder de la fotografia recuperem els costums locals, la vestimenta i l'estètica d'una època que ara sembla irreal. Com assenyala l'autor: "Fa temps que no hi som, però tornem gràcies al poder que té la fotografia de representar el passat".