De Hollywood a la Filmoteca de Catalunya

Asseguda en una quadriga, Sofia Loren fuma un cigarret durant un descans del rodatge de La caiguda de l’Imperi Romà, d’Anthony Mann, l’any 1963. Estirada sobre el llit del seu apartament madrileny, Ava Gardner parla per telèfon i acaricia el seu gos després d’un dia intens de gravacions de la pel·lícula Cinquanta-cinc dies a Pequín, de Nicholas Ray, també l’any 1963. El director George Cukor repassa el guió amb Maggie Smith, mentre una perruquera li retoca el pentinat, abans d’enregistrar una nova escena de Viatges amb la meva tia, l’any 1972. Aquestes, entre moltes d’altres, són algunes de les joies que mostra l’exposició Prop de Hollywood, que pot veure’s a la sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya fins al 16 de setembre i que recull unes fotografies impressionants fetes pels germans de Cervera, Claudi i Frederic Gómez Grau, durant les dècades dels seixanta i els setanta. Dos germans de la capital de la Segarra. A banda de tot allò que s’hi veu, la història subjacent a aquesta exposició és doblement fascinant. Per una banda perquè fa de testimoni d’una època que ja no existeix i amb certa nostàlgia retorna l’espectador –ho hagi viscut o no– a aquest període gloriós del cinema i de les superproduccions de Hollywood, amb un star-system absolutament mitificat i ple de glamur, i, per l’altra, perquè els responsables d’immortalitzar aquesta època són dos germans de la capital de la Segarra, Cervera, on vivien aleshores poc més de cinc mil persones, i que hi tenien un estudi fotogràfic: Claudi Gómez Grau (1907-1989) i Frederic Gómez Grau (1920-2013). Però com s’hi arriba, a les portes de Hollywood des de Cervera? En Claudi i en Frederic. “El tiet Claudi tenia molt coneixement d’idiomes i era una persona caòtica, extravertida i amb un do de gens espectacular. Manolo Berenguer, director de fotografia, va introduir-lo al gremi del cinema i ja hi va fer el salt. I després hi va portar el seu germà” –diuen la Montserrat i en Jordi, fills d’en Frederic. “El pare tocava l’harmònica i la portava als rodatges per amenitzar les estones d’espera i propiciar bons ambients de treball.” Tant en Claudi com en Frederic van establir vincles pròxims i d’amistat amb directors de cinema i de fotografia i amb els actors i actrius dels rodatges. “Sempre deien que, com més fama tenen, més bones persones són i més faciliten la feina.” I algunes de les fotografies exposades són testimonis d’aquests bons vincles establerts. Donació de 6.000 fotografies. A prop de Hollywood” és possible gràcies a la donació que han fet els descendents dels germans Gómez Grau a la Filmoteca de Catalunya, de més de 6.000 fotografies en diferents formats i materials, des de positius de 30x40 fins a negatius en 35 mm, donació que inclou també documents, pel·lícules, retalls de diaris i uns ginys de fabricació pròpia, els blimps, per silenciar el clic de la càmera. El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, s’ha encarregat ell mateix del comissariat de l’exposició, en què ha prioritzat, de tot el material rebut, aquell que està relacionat amb grans superproduccions rodades en sòl de l’Estat espanyol. “Comissariar sempre és decidir, i decidir vol dir que alguna cosa en queda fora”, comenta Riambau. L’exposició s’estructura en sis àmbits corresponents a grans productors i produccions, i s’hi veuen fotografies de gran format que tant mostren les fotos fixes de les pel·lícules i els moments d’acció, que requerien molta habilitat tècnica i un gran sentit de la precisió, com les pauses, els backstages, els behind the scenes i les localitzacions, que transmeten aquesta proximitat, quotidianitat i humanitat darrere d’un fet tan ple d’espectacularitat com és un rodatge de cinema. Donacions a la Filmoteca. No passa sovint que la Filmoteca de Catalunya rebi donacions com aquesta malgrat tenir-hi les portes obertes, facilitar tots els mecanismes i conèixer bé els criteris d’acceptació. Amb tot, no fa pas gaire, l’any 2016, la Filmoteca va rebre el llegat i el fons documental del cineasta i guionista català Jaime Camino, mort el desembre del 2015, que ha servit per afavorir i facilitar l’estudi integral tant d’ell com de la seva obra. Un cop rebudes, les donacions són estudiades, tractades i en molts casos digitalitzades per facilitar la consulta del fons de manera telemàtica. Emmagatzematge digital o analògic. De fet, tal com estableix claríssimament la llei del cinema, la Filmoteca de Catalunya és l’encarregada de la preservació, la conservació i la difusió de la cultura cinematogràfica catalana i, al mateix temps, exerceix de dipòsit obligatori de totes les pel·lícules produïdes amb diner públic de la Generalitat. Al seu arxiu cinematogràfic, situat a Terrassa, hi ha gairebé 200.000 bobines, entre les quals hi ha, per exemple, la més vella de totes, datada a l’any 1902. I al soterrani de l’edifici de la Filmoteca, en ple cor del Raval, a la plaça Salvador Seguí, inaugurat l’any 2000, hi ha tot l’arxiu fotogràfic i d’hemeroteca que ha generat la cultura cinematogràfica. Passejar-se pels passadissos ultratecnificats d’aquest arxiu planteja moltes preguntes sobre el futur. Com es conservarà tot això d’aquí a un temps? Riambau es mostra crític amb l’emmagatzematge digital. “És sis vegades més car conservar en digital que en analògic i el material és molt pitjor.” I m’explica una anècdota ben aclaridora d’un conegut seu alemany. Van trobar unes bobines d’unes pel·lícules de la Segona Guerra Mundial dins unes llaunes segellades. Van trobar les llaunes soterrades sota el llot d’un llac, en aigua dolça. I sí, les van obrir, les van restaurar i les van poder recuperar perfectament. Riambau em mira i diu: “Si et cau un pendrive al lavabo ja has begut oli.” I tanquem la porta de l’arxiu, pesant i freda, tot desitjant llarga vida al cinema i a la cultura cinematogràfica. A la imatge, Julie Christie al rodatge del Doctor Zhivago. © Fons Gómez Grau. FdC.