Swab presenta Ephemeral: Softbodies, comissariat per Caterina Almirall

Swab International Art Fair presenta Softbodies: not ahead but inside, comissariat per Caterina Almirall en el marc del programa Ephemeral. Per segona vegada Swab presenta el programa Ephemeral, una selecció d'obres instal·latives que potencien la interacció del públic amb les peces. Per aquesta edició d'Ephemeral, sota el nom de Softbodies, not ahead but inside, compten amb la participació de la comissària Caterina Almirall, i la col·laboració de les Fàbriques de Creació de Barcelona: Hangar, L'Escocesa i Fabra i Coats. Softbodies, not ahead but inside, proposa un exercici d'imaginació mitjançant el llenguatge plàstic i a través de l'exploració material. La idea de cos remet al treball instal·latiu i escultòric de les artistes que es presenten en aquest programa, i que ofereixen una presència, una resistència o un espai en el qual circular. Aquests treballs proposen imaginar un univers que no és davant, sinó dins, en els plecs materials, textuals o virtuals d'aquest mateix món i dels cossos que l'habiten. Ens parlen de la relació que establim amb l'entorn, ens posen en alerta o ens acompanyen en l'exercici d'esborrar la frontera entre allà on acabem nosaltres i on comença en món. Tracten temes com l'ecologia, la transformació de la identitat personal, el propi context artístic o la relació amb els materials que treballen. A més de l’exposició de les obres a la Fira, es podrà veure una part del programa a l'Hotel OD Barcelona. En paral·lel a l'exposició s'organitzaran visites a les Fàbriques de Creació amb el Programa Col·leccionistes de Swab. Així, el projecte cobreix diversos fronts sent el més nutritiu possible per als creadors emergents; d'una banda compta amb la participació d'una comissària experta, que aporta una mirada acadèmica i conceptual, i de l'altra compta amb una plataforma de visibilitat, mercat i exposició al públic com és Swab. L'objectiu d'aquest programa és oferir un espai i donar visibilitat a processos artístics que deriven en obres que traspassen els límits de l'exposició galerística. Sota la mirada d'Almirall, aquestes obres que demanen espai, interacció i contacte amb el públic arriben a Swab per visibilitzar les tendències que estan sacsejant l'escena artística contemporània, i que necessiten un pont entre creació, exhibició, mercat i col·leccionisme. Duae Collective (Luna Coppola i Silvia Campidelli) - Besòs: a noble ecosystem. En un horitzó on les ciutats dominen el paisatge, l'ésser humà és un actor important davant la necessitat de pensar una ciutat més sostenible i habitable.Besòs: a noble ecosystem és un projecte que es centra en l'antiga relació entre la ciutat i el riu, en aquest cas el riu Besòs que passa per l'àrea metropolitana de Barcelona, i té la seva desembocadura al terme de Sant Adrià. Aquest és un projecte d'investigació en procés que en les seves diferents fases ha implicat un treball amb persones del barri adjacent al riu, convertint-se així en un projecte col·laboratiu, ha comptat  també amb la col·laboració d'organitzacions com IDENSITAT. Algunes de les activitats han consistit en caminades per les vores del riu i els parcs circumdants per explorar un entorn on col·lapsa la ciutat i el riu, observant que hi ha allà, què passa, quines activitats es duen a terme, i recollint i identificant materials pertinents a aquest ecosistema. A Swab Duae presenta una mostra d'aquests materials: espècimens vegetals i minerals, cartografies i dibuixos de les zones recorregudes, imatges i fotografies de l'entorn i també un vídeo que documenta i relata aquest procés i el que han anat trobant al llarg del treball desenvolupat en un petit anàlisis de la situació. Irma Marco - El buit. El treball de Irma Marco parteix d'elements pre-existents (sons, imatges, discursos o contextos particulars), crea nous continguts a partir de materials que ja tenen un passat, una presència, i genera nous significats que posen en qüestió el sentit d'original. Fa una recerca sobre la pluralitat de narracions possibles i el registre dels esdeveniments, sovint a l'entorn d'espais, col·lectius i idees no hegemòniques, interessada per la manera en què els discursos que sorgeixen d'aquests poden qüestionar allò establert. El buit és una peça que es basa en una cançó d'un grup musical dels anys 80, que està envoltada d'una aura de misteri, ja que els membres d'aquest grup no volien revelar la seva identitat. L'artista fa una recerca sobre aquesta banda anomenada "Los Iniciados" i localitza alguns dels seus antics membres, d'altra banda s'apropia d'una frase de la cançó i la porta a un espai on adquireix nous significats. L'exploració de l'ús del text, tant en la música com en l'espai expositiu, i la multiplicitat de significats, és un dels eixos investigadors d'aquest projecte. La peça inclou un treball sonor a partir de la cançó original distorsionada creant un nou so. Julia Calvo treballa la instal·lació des de la pràctica site specific, en relació a l'espai en el qual es proposa intervenir. Recentment ha treballat amb material tèxtil, en una obra que busca crear un espai que delimiti el dins i fora, entre el simbòlic i el vivencial creant estructures de tela que el visitant ha de creuar, com petites cabanes o refugis. La proposta que porta a Swab, El pavelló dels artistes reunits, treballa sobre la base d'aquesta idea per instal·lar una estructura en tela, que conforma un petit espai i que, ubicada en un lloc de pas del recinte firal, obliga als visitants a entrar-hi. La peça busca generar una reflexió entorn el propi context de la fira, específicament sobre l'espai i la temporalitat amb la que es conceben aquests esdeveniments i l'arquitectura efímera que els acull. Senyala la controvèrsia de la producció artística com a objecte de mercantilització, i a la vegada el mateix context firal i la seva tradició al llarg de la història. Per aprofundir en la seva recerca sobre la identitat entesa com a resultat de les estructures i les relacions socials, l'artista va crear per a aquest projecte un personatge ficcional. El projecte és una investigació performativa de 12 mesos en la que segueix al personatge a través de les etapes de desenvolupament successiu: Julia, Rosa, Angela... Eva. Aquesta, nascuda de la intenció de crear una identitat que reflectís el món que l'envolta, és una identitat fluida però paradigmàtica, que va ser construïda i transformada a partir de la subjectivitat dels altres. De vegades mirall, de vegades esponja, es va construir a partir de la informació que li donaven aquells que el personatge coneixia personalment o a través de les xarxes socials durant les diferents performances realitzades per l'artista. Julia, Rosa, Angela... Eva, va perdre lentament el seu origen i es va convertir en una mena de "persona col·lectiva" que representa la societat en la que evoluciona. A Swab es poden veure quatre escultures ceràmiques que representen les etapes de l'evolució del personatge, acompanyades dels àudios gravats durant les consultes que el personatge va fer a diferents vidents. També presentarà una sèrie de frases que Julia, Rosa, Angela... Eva van rebre d'estranys en els seus comptes de Facebook, Instagram i WhatsApp. Tant els àudios com les frases informen sobre el tipus de material que va construir el personatge. Així, el projecte inclou un nivell de reflexió sobre estereotips, especialment de gènere i raça que influeixen en la formació de la identitat. En el seu treball Lara Fluxà planteja l'acció de mesurar com una estratègia inútil que de fet limita les possibilitats de percebre allò analitzat més enllà del resultat que ofereix el sistema de mesura. És per això que treballa generalment amb vidre de borosilicat, un material que s'empra per a confeccionar material de laboratori. Amb aquest tipus de vidre construeix instruments de mesura que mostren l'error, la desviació i la fragilitat de la nostra relació amb el món i la mediació científica. En ocasió de Swab mostrarà una de les primeres peces en que l'artista va treballar amb aquest material amb la que podem entendre la genealogia del seu treball posterior. Amb A_nivellaments explora la relació entre l'estabilitat i el moviment; el vidre combinat amb aigua proposa un joc entre transparència i opacitat en la lectura de l'entorn, i ens mostra com la recerca de l'estabilitat en el nostre àmbit comporta inevitablement moviment, i per tant, risc i fragilitat. La instal·lació rebel·la una relació de tensió amb l'espectador, ens posa en estat d'alerta afinant els nostres gestos, i ens avisa de l'equilibri inestable de la nostra relació amb l'entorn, creant un espai d'observació i alerta que és, en definitiva, el punt central del treball de Fluxà. Marina Rubio - Joguines salvatges. Joguines salvatges es planteja com un espai de joc en el qual hi trobem diferents elements lúdics. Parteix del concepte de sistema per generar estructures de diferents formats basades en l'estètica dels jocs de construcció i creació que impliquen una acció manual. Es basa en sistemes vinculats al joc per crear una sèrie de peces que ens parlen de la matèria com aquella ''energia salvatge'', que mitjançant processos d'autoorganització i morfogènesi, genera les estructures que ens envolten"(Manuel de Landa). Planteja com l'acció humana forma estructures i objectes creats amb la intenció de prolongar les expectatives humanes en el temps, considerant el cos com un objecte més entre altres cossos. La instal·lació està formada per elements que remeten a la matèria, alguns incorporen llavors que creixen en el fang cru, donant lloc a peces vives i elements que generen contrastos entre l'estabilitat del mineral i l'organicitat del vegetal. Es concep com un sistema relacional que inclou, allò material, allò formal i allò espacial, on sorgeixen dualismes, matèria-espai, permanent-efímer, obra-context. La sèrie Apatss del pintor Michael Lawton és una sèrie de 100 pintures, totes de la mateixa mida (All Paintings Are The Same Size) que, com un quadern de notes recullen en imatges idees, pensaments, inspiracions, visions... la condició especial de les quals és que no podrien ser expressades en paraules. La sèrie completa dibuixa una línia contínua que travessa la vida del pintor entre l'any 2012 i el 2016. Apatss és un exercici d'escriptura sense paraules que desplega petits relats, anècdotes, detalls, obrint portes cap a un altre pla de la realitat, ficcionals, amagats, recòndits, o al contrari, petites evidències lumíniques capturades com esbossos a partir dels quals es pot recompondre un relat. El relat que desplega connecta punts de la vida en la seva qualitat erràtica, com un dietari que no parla tant de tu com del món que t'envolta, capturant i connectant pensaments de manera aleatòria, circumstancial i per mitjà de l'experiència. A part de l'estructura serial, el conjunt desplega múltiples possibilitats, aplega multitud de grups que poden formar nous grups o noves sèries. Per a SWAB hem seleccionat onze pintures de la sèrie considerant criteris de selecció improvisats a partir de les pròpies imatges. Les acompanya una pintura que no és de la sèrie, la primera que va realitzar en arribar al taller de Barcelona a Hangar. Com diu en Michael, la primera pintura realitzada en un nou estudi sovint té una qualitat particular, com una mena de baula perduda, no encaixa amb el treball fet a l'anterior estudi, ni amb que ha de venir en el nou. El treball de Michael Lawton es podrà veure durant els dies de la fira al hall de l'Hotel OD Barcelona. A la imatge, Marina Rubio, "Hiperobjetos", 2016.