L'emblemàtica Galeria Lezama obre per presentar el treball d'Alejandra Gandia-Blasco

L'antiga i mítica Galeria Lezama, carrer Salvador 9 de València, obre les seves portes del 19 al 26 de setembre per acollir la primera individual d'aquesta artista valenciana després d'anys d'investigació. La mostra recull el treball fotogràfic dels últims anys que destaca per la seva obsessió pel registre i per una àrdua investigació. El comissari és José Luis Clemente i la singularitat de l'espai requereix, fora d'horari, de cita prèvia. L'antiga Galeria Lezama, després Purgatori II, és un espai emblemàtic, avui en desús i amb prou feines rejovenit, obre de nou les seves portes per a aquest projecte puntual. Més coneguda per la seva faceta com a dissenyadora, Alejandra Gandia-Blasco es forma a la Facultat de Belles Arts d'Altea i València on finalitza els seus estudis en 2011 per, posteriorment, ampliar la seva formació en la Saint Martin s School of Art de Londres. La seva formació i pràctica artística s'assenta en la pintura i el dibuix, per transcendir-i arribar a la fotografia, suport en el qual treballa en els últims anys, com un mitjà de registre. Per Alejandra Gandia-Blasco no hi ha separació entre els procediments usats abans en dibuixos o pintura i l'ús de la fotografia. De fet, l'interès per registrar, estava en aquests suports i passa ara a la fotografia, com una solució de continuïtat. Ella parla sovint d'aquesta necessitat gairebé obsessiva pel registre, convertint-se en un conscienciós procés d'investigació. Com la mateixa artista assenyala: "M'interessa molt especialment el registre. Assolir el lloc, el moment just. La fotografia és per a mi una forma d'arxiu a través del que intento captar la llum i la seva expansió en possibilitats diverses de color ". En aquest projecte es presenten una vintena de fotografies en les que el motiu de fons és l'alba i la posta de sol. No obstant això, no és el motiu representacional en si el que interessa a Alejandra Gandia-Blasco. "Per a ella, una alba o la posta de sol - assenyala el comissari de la mostra José Luis Clemente- són un paisatge més en el qual es condensen instants precisos en què tot canvia per moments. La intenció d'Alejandra per generar un arxiu, en el qual registrar les formes canviants d'un horitzó, va més enllà de la representació en el mateix horitzó, tot just esbossat en línies i cercles. El que veiem en les fotografies no són formes concretes i reconeixibles. Aquestes fotografies es plantegen en clau abstracta. El color es converteix llavors en eina constructiva i, alhora, en una exploració de sensacions. Es tractaria d'una mena de catàleg en el qual es registren successives gammes de color a partir de l'efecte que produeix la llum en un moment precís i que sempre és variable ". Aquestes obres no obeeixen a les convencions tècniques de la fotografia. Alejandra Gandia-Blasco fa servir la fotografia com si pintés. És per això, que per a aquestes sèries recorre al mòbil per fotografiar. El seu interès, per tant, estaria més en la fotografia "a l'ús", en les maneres en què comunament les persones acabem registrant tot fent servir el telèfon. És per això que en les seves fotografies s'evidencien de vegades trames de píxel, desenfocaments i altres procediments que ofereix la tecnologia digital, per després portar-los al paper fotogràfic com gestos pictòrics. Hi ha en aquestes fotografies també un interès per incorporar l'accident i l'atzar. En aquest sentit, assenyala l'artista, com l'origen d'aquestes sèries de fotografies té a veure amb un primer registre que va fer en unes fotografies preses amb el telèfon mòbil en un vol d'Alacant a París. A partir d'aquí, Alejandra Gandia-Blasco va ser investigant sobre els processos del propi registre i les possibilitats que ofereix el telèfon mòbil per abordar una investigació, en la que porta gairebé dos anys treballant i de les que aquí es mostra una petita part. Alacant, Atenes i Eivissa, són els llocs dels quals parteix i els moments que tria. A partir d'aquí, d'un registre primer, com si es tractés d'un apunt, Alejandra Gandia-Blasco comença intervenir la fotografia que, en les seves formalitats deixa de ser-ho, per tractar-se més pintura. D'aquesta manera, cada fotografia, cada paper, és tractat per l'artista com a obra única, no subjecta a la multiplicitat que ofereix comunament el paper fotogràfic. Assenyalar l'atractiu que ofereix l'espai expositiu i que fa també aquesta exposició particularment interessant. No es tracta d'un espai convencional, el d'una galeria d'art o una institució. Es tracta d'un espai en desús i abandonat que, com hem assenyalat, va ser un espai expositiu rellevant en el passat. Per tant, les seves parets que guarden part de la memòria del que fos una galeria d'art, recuperen el blanc original per acollir ara tota l'expressió de color d'Alejandra Gandia-Blasco. A la imatge, Alejandra Gandia-Blasco acompanyada pel comissari José Luis Clemente.