Inspai presenta l’Estudi de camp del patrimoni fotogràfic dels museus gironins

El Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, INSPAI, ha presentat avui a la Casa de Cultura l’Estudi de camp del patrimoni fotogràfic dels museus de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona. L’objectiu d’aquest treball és conèixer la composició i l’estat del patrimoni fotogràfic dels museus integrants de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona, i oferir-los dinàmiques d’actuació per a la preservació i difusió d’aquest patrimoni. L’estudi ha estat presentat a la Casa de Cultura de Girona per Albert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació de Girona i diputat de Cultura; Lluís Figueres, president de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona; Natàlia Navarro, directora i coordinadora de l’estudi i cap d’INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, Alfred Mauri, coautor de l’estudi, arxiver i exdirector de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED). L’acte ha comptat amb l’assistència de Jordi Mestre, coautor de l’estudi. Albert Piñeira ha destacat que “amb l’estudi volem sensibilitzar els organismes municipals i la ciutadania de la importància de protegir els fons fotogràfics per conservar el patrimoni. La imatge ha de deixar de ser un complement dels museus i s’ha d’entendre com a patrimoni en sí mateix.” L’estudi L’estudi s’ha fet en els 25 museus que formen part de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona. En conjunt s’han identificat 2.174.659 fotografies, de les quals el 79 % correspon a imatges digitals i el 21 % a imatges analògiques. Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que la imatge digital és un dels àmbits en què hi ha més aspectes a resoldre i en què cal més formació. En aquest sentit es recomana prestar una especial atenció a aplicar els sistemes més òptims d’emmagatzematge, formats i suports de les fotografies digitals, com pot ser, per exemple, l’ús del documents TIFF en lloc de JPG. De fet l’estudi s’ha presentant en el marc d’una jornada que treballa en aquesta direcció: la jornada tècnica “La digitalització i la gestió de les imatges digitals. A l’estudi s’arriba a diferents conclusions, que són útils per redefinir les polítiques i les línies d’actuació, entre les quals destaquen: - La tipologia d’ingrés dominant de les col·leccions i dels fons fotogràfics són les donacions, que són presents en el 80 % dels museus, seguit de les cessions i dipòsits, en un 60 %, de manera que les formes d’adquisició predominants són les no oneroses. - Hi ha un clar predomini de les col·leccions i del fons fotogràfics generats per l’Administració i els de caràcter personal, que representen un 30 % i un 27 % respectivament, seguits dels familiars, amb un 14 %. - Els positius i negatius conservats als museus són majoritàriament en suport de plàstic. - El 28% dels centres disposen també de fons audiovisuals. - El 42% dels museus disposen d’imatges del segle XIX. Se’n detecta un increment a partir de l’any 1940 que esdevé molt més notable a partir del 1970. Hi ha per tant un predomini d’imatges posteriors a 1970. - La majoria de museus té percentatges molt elevats d’imatges en un estat entre molt bo i bo. - El 84 % dels museus fan activitats de difusió, i es concentren sobretot en activitats com ara publicacions, exposicions i articles de premsa. - L’any 2004 va ser el punt d’inflexió en què la captació digital va deixar enrere la captació química. Durant la presentació els ponents han manifestat que els responsables dels museus són coneixedors de la situació en què es troba la fotografia al seu centre i de les mancances existents per actuar en conseqüència. També han assenyalat que amb les dades presentades se’ls ofereix una visió global que permet conèixer en quina mesura aquestes mancances i necessitats són compartides. Així mateix també han remarcat que de l’estudi en resulta la possibilitat d’articular actuacions i línies de suport també compartides i de dur-les a terme de manera més eficient per respondre a una demanda subjacent, però clara, a fi de garantir el futur de les col·leccions fotogràfiques i els fons custodiats en museus, i afrontar el repte de l’eclosió de la fotografia digital i la digitalització de les imatges analògiques. L’estudi ha estat organitzat, dirigit i coordinat per INSPAI, i ha comptat amb la col·laboració del Servei de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona i els museus de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona. El treball és un pas més en el procés iniciat l’any 2010 des d’INSPAI amb el projecte “Estudi de camp de les col·leccions i dels fons fotogràfics dels ajuntaments de les comarques gironines”. Metodologia de treball i logística La realització d’aquest estudi ha seguit cinc fases, des de la planificació i la recollida de dades, fins a l’explotació i l’elaboració dels resultats obtinguts, amb les corresponents valoracions i conclusions finals. 1a fase: planificació de l’estudi -           Elaboració, adaptació i actualització de l’enquesta utilitzada en el projecte “Estudi de camp de les col·leccions i dels fons fotogràfics dels ajuntaments de les comarques gironines”, que es va presentar l’any 2010. -           Suggeriments per part dels membres de la Xarxa de Museus. -           Suggeriments per part d’altres tècnics (tècnic de digitalització, conservadors, documentalistes, etc.). -           Creació d’una aplicació de base de dades desenvolupada a mida amb la finalitat de disposar d’una eina apta per registrar i analitzar les dades provinents de l’estudi. 2a fase: recollida de dades -           Comunicació formal des de l’Àrea de Cultura de la Diputació a tots els museus de la Xarxa de l’elaboració i els objectius de l’estudi, i de la visita posterior per a la recollida de dades. -           Recollida de la informació, de totes les dades, i introducció de tota la informació a la base de dades creada a aquest efecte (BD). -           Obtenció dels primers resultats i conclusions. 3a fase: explotació de les dades L’aplicació creada (BD) permet visualitzar la tabulació de cada enquesta individualment, o bé definir seleccions i ordenacions en funció de cada camp del qüestionari o per l’encreuament de diversos camps, de manera que possibilita una consulta dinàmica i segons les necessitats de recerca. 4a fase: valoracions i conclusions En l’última fase de l’estudi i després d’haver explotat i analitzat totes les dades resultants, es va establir primer una anàlisi i després una diagnosi detallada de cada punt. Segons aquesta metodologia, es van poder definir unes conclusions generals que permetessin avaluar tant a petita com a gran escala l’estat de les col·leccions i els fons fotogràfics dels museus de la Xarxa. Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona La Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona es va crear amb la finalitat de desenvolupar eines de col·laboració entre museus i fomentar actuacions transversals en matèria museística: Hi formen part els museus següents: Can Quintana. Museu de la Mediterrània Ecomuseu-farinera de Castelló d'Empúries El Cau de la Costa Brava. Museu de la Pesca de Palamós Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona Museu d’Arqueologia de Catalunya – Ullastret Museu d’Art de Girona Museu Darder. Espai d’Interpretació de l’Estany Museu de l’Anxova i de la Sal Museu de la Garrotxa Museu de l’Empordà Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol Museu del Joguet de Catalunya Museu del Mar de Lloret de Mar Museu del Suro de Palafrugell Museu dels Sants d’Olot Museu d’Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols Museu d’Història de Girona Museu d’Història dels Jueus. Girona Museu Etnogràfic de Ripoll Museu Etnològic del Montseny. La Gabella Museu Municipal de Llívia Museu Municipal Josep Aragay Terracotta. Museu de Terrissa i Ceràmica de la Bisbal Tresor de la Catedral de Girona

A les imatges, a dalt, Valentí Fargnoli. Sala d'exposicions del Museu d'Arqueologia de Catalunya. girona, 1911-1944. A sota, un moment de la presentació.