Pintors japonesos del Hoki Museum exposen al MEAM

El Museu Europeu d’Art Modern-MEAM de Barcelona presenta del 21 de setembre al 30 de novembre l'exposició Pintors japonesos del Hoki Museum. El Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) serà escenari d’una seixantena de pintures d’artistes japonesos provinents del Hoki Museum de Tòquio, el primer dedicat exclusivament a la pintura realista en aquest país. Situat en un singular edifici d’estructura modular construït especialment per allotjar la col·lecció, fou inaugurat el 2010 sota el mecenatge de Masao Hoki. Actualment, té una col·lecció permanent de més de 400 obres de 40 pintors, dels grans mestres als artistes més emergents. La mostra és fruit d’un acord de col·laboració entre les dues institucions que permetrà l’intercanvi d’obres durant les pròximes temporades expositives. El museu barceloní presentarà una exposició temporal que reunirà l’obra dels 18 artistes més destacats del museu nipó: Sosuke Morimoto, Hiroshi Noda, Tadahiko Nakayama, Toshiro Aoki, Nobuyuki Shimamura, Osamu Obi, Fumihiko Gomi, Toshihiro Ohata, Masayuki Hara, Kenichiro Ishiguro, Ryo Shiotani, Atsushi Suwa i Takaya Fujita. Per la seva banda, el MEAM portarà a Tòquio una petita representació de la seva col·lecció permanent a partir del mes de maig del 2019. A més a més, el Hoki Museum organitzarà una exposició monogràfica dedicada al pintor hongarès István Sandorfi amb fons del MEAM i com a continuació de la gran retrospectiva que el centre barceloní organitzà la passada temporada. Fascinat pel camp francès, Sosuke Morimoto defensà sempre una pintura a contracorrent, imatges líriques de tons sépia que esdevenien “una conquesta”. Hiroshi Noda observa el món a través d’una lupa per captar fins al més íntim detall. Els seus retrats nobles –com ell els anomena– aconsegueixen transformar una presència anodina en quelcom solemne: “No hi ha res extraordinari en el fet d’existir, és el procés pictòric el que les converteix en especials.” Fumihiko Gomi pinta animals dissecats, arbres vigorosos i rostres esquinçats per cridar l’atenció sobre les diferents textures i com aquestes muten amb el pas del temps. Nobuyuki Shimamura cerca l’exquisitesa de les formes, ja sigui en un crustaci d’enormes pinces o en un cos femení acariciat per una tènue llum. Pintura meticulosa, el perfeccionisme extrem empeny Kenichiro Ishiguro a retocar les obres una vegada i una altra, fins i tot després d’haver estat exposades. Les escenes de la vida quotidiana que retrata Osamu Obi atrapen per un peculiar enquadrament gairebé cinematogràfic. La mirada de Ryo Shiotani és una mirada introspectiva que ens revela aspectes ocults en les coses ordinàries. Influenciat per la pintura flamenca que conegué in situ durant la seva etapa de formació com a restaurador, Masayuki Hara crea paisatges que aturen el temps. Pintors japonesos del Hoki Museum al MEAM convida a pensar la metafísica des de la pintura. Realisme que deriva d’un procés de coneixement encès per la curiositat pel que ens envolta, l’artista no imita la vida, sinó que produeix una bellesa que encara no coneix. És un fer lent a contracorrent de la velocitat iconodula actual. No es tracta només de capturar el que hom veu, sinó que l’artista aconsegueixi traduir el món en quelcom singular. A la imatge, detall de Cap a la llum. 2004 de Sosuke Morimoto.