El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta fins al 14 d'octubre Una habitació própia a Púbol.
En poc més d’un any Dalí ha estat protagonista de dues publicacions de referència: Dalí i Barcelona, de Ricard Mas, i Els Dalí de Figueres, de Mariona Seguranyes. De la figura del genial i excèntric pintor continuen emergint, doncs, noves dades sobre la indiscutible dimensió artística, episodis encara desconeguts i particulars relacions amb el seu entorn.
Gala, companya de vida i d’obra del figuerenc, no ha quedat al marge de reconeixements en primera persona, i no només per la notable presència pictòrica o fotogràfica en vida, sinó també pel cinema i l’edició literària posterior. Una dona poc convencional, passional, intuïtiva, es diu que inestable però fascinant, sensible i inquieta en l’àmbit creatiu. Protectora i influent, tot i les inseguretats, va participar activament en la configuració d’un surrealisme fet a la mida d’ella mateixa i de Dalí. Una infantesa i joventut difícils n’afectarien la naturalesa, circumstància que l’abocaria al festeig literari i artístic. Sense mirar enrere, Gala s’aventuraria a una nova vida a París amb Paul Éluard i l’avantguardisme. Temptejaria l’escriptura i el disseny de moda, però sobretot adoptaria el paper de musa entusiasta, esperonant el potencial de les singulars parelles. Del lligam emocional amb Éluard i d’altres aspectes de la relació en són prova les cartes que es dedicaren, algunes de les quals justament han estat recentment subhastades a Drouot.
Compartir una relació a tres bandes amb Éluard i Max Ernst, i abandonar el marit i la filla per Dalí i Cadaqués, foren actes en aquella època reprovables o valents segons es miri. Aquestes decisions, a la fi, van apoderar més una dona que per sobre de tot volia posseir l’amor i l’art, el que creia més important a la vida. Per assolir aquests propòsits, Gala necessitava de l’atenció i l’entrega dels seus partenaires i alhora preservar l’esperit autònom i un rol propi ni que fos a l’ombra de la parella. Amb Dalí es recrearien incansablement al llarg dels anys, sense que la musa deixés d’estimular la sòlida complicitat amb la qual afrontaven el dia a dia, la concepció pictòrica –interpretacions paranoiques, segons el pintor– i les extravagants posades en escena públiques i privades a les quals s’exposaven. L’entesa els va portar a gestar escrits conjunts, això sembla de la confessa –tot i que lliurement interpretada– Vida secreta del pintor. Per la seva banda, Dalí, beuria de Gala i s’avindria a la seducció i la protecció que exercia sobre ell per a créixer i afermar la personalitat tant atractiva com controvertida que li sabem.
Gala va triar Púbol per viure el final dels dies allunyada de l’enrenou de Port Lligat i d’una llarga i enardida relació sentimental que havia envellit. En aquest espai emblemàtic per a ella i d’ella reblava els records d’un passat intens que enfilava cap al fatal i indesitjat epíleg. Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol és una exposició que ens apropa al tangible i a l’intangible univers dels Dalí, místic i mundà, racional i irracional, d’amor absolut i d’art genuí. En aquesta ocasió, però, pren les regnes la Gala dona, model, creadora, inspiradora i ambaixadora, tot i que a cada pas hi podrem llegir el testimoni d’una vida en comú que fou teixida a quatre mans i a contracorrent.
A la imatge, detall Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana un segon abans de despertar, c. 1944 de Salvador Dalí. Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid. © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí.