Gemma Carbó: "Volem fer del Museu de la Vida Rural un projecte cultural transformador"

El mes d’abril passat, Gemma Carbó va ser nomenada nova directora del Museu de la Vida Rural (MVR) de l’Espluga de Francolí en substitució de Ramon Rosich. El canvi fou anunciat per la Fundació Carulla, fundadora i propietària del museu, que precisament enguany celebra el trentè aniversari, tot avisant que Carbó era l’encarregada de “liderar la renovació de la institució i adaptar-la a noves tendències, de les quals la darrera exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la [prorrogada, per cert, fins al 5 de gener] és un bon exemple”. En aquesta línia, la flamant directora indica les bases de l’actualització del museu i apel·la al decàleg que va sorgir de la jornada Mutare, de cultura i transformació social, organitzada per la Fundació Carulla i celebrada el 16 de maig a Barcelona “per convertir el MVR en un referent pel que fa a preservació i exposició d’una col·lecció. En definitiva, volem fer del museu un projecte cultural transformador que tingui en compte, entre altres coses, el desenvolupament sostenible i que estigui compromès amb els reptes i les necessitats socials”. “Mes enllà de la visita presencial”. Carbó, que té experiència en diferents àmbits en museus del territori, com ara el d’Arqueologia de Catalunya, a Empúries; o el del Cinema, de Girona, continua: “Es tracta d’anar més enllà de la visita presencial i, a la vegada, estar atents a les noves demandes i activar discursos a partir de la col·lecció, mirant cap al passat per aprendre’n, però posant-la en relació, també, amb els reptes del futur. Les pròximes exposicions –hi afegeix– hauran d’interpel·lar, per exemple, sobre les problemàtiques en clau de sostenibilitat”. El MVR explica la història i l’evolució de la vida al món rural en els darrers 200 anys, la pagesia, els oficis tradicionals, les grans transformacions del camp fins a l’actualitat. “Es revisarà la col·lecció permanent –assenyala Carbó– perquè sigui més interactiva i, alhora, que connecti amb els debats contemporanis internacionals sobre les diverses problemàtiques entorn del desenvolupament sostenible, els refugiats climàtics, a més d’altres qüestions mediambientals.” “Oferta cultural d’impacte”. Aquestes accions s’acompanyaran d’altres de proximitat: “Volem reivindicar-nos com el que som, una oferta cultural d’impacte nacional, trencant estereotips sobre els museus de ciutat; això, a més de plantejar i reclamar altres necessitats estructurals i de comunicació. Treballarem perquè el MVR sigui un centre de trobada, també amb presència internacional i que aplegui diversos llenguatges, com ara l’art contemporani; crearem sinergies amb altres equipaments similars i continuarem fent xarxa amb museus que estiguin en la mateixa línia, dins i fora de Catalunya”, rebla. “La tasca de Ramon Rosich”. La directora valora la tasca desenvolupada en l’anterior etapa i destaca la capacitat que va tenir el seu predecessor de “connectar amb la gent de l’entorn que, al llarg d’aquestes tres dècades, ha vist en el museu un aliat per conservar i custodiar dignament la memòria del poble i de la comarca a través de les donacions de peces i objectes al museu”. I, per acabar, conclou: “Reconeixem aquest esforç fundacional i, en aquesta nova etapa, en Rosich és imprescindible i passa a ser conservador del museu, ja que ningú com ell coneix la nostra col·lecció.”