L'artista brasiler Renato Costa exposa les seves pintures a la galeria Miguel Marcos

La Galeria Miguel Marcos, carrer Jonqueres 10 de Barcelona, presenta del 4 d'octubre fins al novembre  la primera exposició monogràfica de l'artista brasiler Renato Costa a la ciutat de Barcelona amb el títol Nessum Dorma. Renato Costa (Rio de Janeiro, Brasil, 1974) va iniciar la seva professió en el taller del seu pare el pintor Manuel Costa. El 2005 es trasllada a Madrid i realitza els estudis a la facultat de Belles Arts a la UCM. La seva obra es caracteritza per expressar intensament les emocions a través de les seves característiques tècniques i temàtiques. Els temes claus són la relació entre el passat i l'actualitat, no només les personals sinó també les col·lectives. Reivindica la figuració, la subjectivitat i les emocions obertes, convergint aquestes aptituds en un art més conceptual. El títol de l'exposició, Nessum Dorma (Que ningú dormi) és un exercici d'apropiació manifesta d'una de l'àries més conegudes -per tenor- pertanyent al tercer acte de l'òpera Turandot, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni. La tensió "incòmoda" expressada en les obres de l'exposició, sorgeix derivada de la interfície entre la història de la cruel princesa Turandot i el príncep Calaf (L'Ignato), amb l'esperit d'una actualitat marcada pel ressorgir, cada vegada més explícit i aclaparador, de valors arcaics i retrògrads, en una societat líquida on la velocitat és la realitat vigent, com a instrument de salvació, d'una humanitat que patina sobre gel fi. Eros tal com afirma Levinas és diferent de la possessió i del poder; no és una batalla ni una fusió, i tampoc és coneixement. Eros és "una relació amb l'alteritat, amb el misteri, és a dir, amb el futur, amb el que està absent del món que conté a tot el que és ...". "El pathos de l'amor consisteix en la insuperable dualitat dels éssers". Els intents de superar aquesta dualitat, de dominar el díscol i controlar el que no té fre, de fer previsible l'incognoscible i d'encadenar el errant, suposen la sentència de mort de l'amor. Eros no sobreviu a la dualitat. Pel que l'amor es refereix, la possessió, el poder, la fusió i el desencant són els quatre Genets de l'Apocalipsi. A la imatge, obra de l'artista brasiler Renato Costa.