L'IVAM reivindica a Ángeles Marco, pionera de l'escultura espanyola

L'IVAM presenta, carrer Guillem de Castro 118 de València, presenta la mostra individual d'Ángeles Marco Vertigen, una antològica que aplega abundant material inèdit de l'artista, pionera en la transformació de l'escultura espanyola. El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari de la mostra, Joan Ramon Escrivà, han explicat que "un dels objectius que s'ha traçat l'IVAM és reivindicar artistes que no han rebut la suficient atenció en la Història de l'Art", ha explicat el director del museu sobre aquesta exposició antològica dedicada a Ángeles Marco organitzada quan es compleix el desè aniversari de la seva mort. "Ángeles Marco és una artista fonamental per entendre la transformació de l'escultura a Espanya en els anys vuitanta i noranta del segle XX", ha destacat el comissari de la mostra que reuneix 120 obres, moltes d'elles inèdites o que s'han exposat en rares ocasions com les instal·lacions "Desembocadura" i "Entre la realitat i l'il·lusori", o la sèrie germinal "Espais Ambigus". Joan Ramon Escrivà ha explicat que "es tracta d'un recorregut que abasta més de 30 anys de carrera de l'artista, que intenta desgranar la narrativa visual d'Ángeles Marco". Una artista pionera en l'ús de materials, capaç de crear un llenguatge propi i amb uns postulats escultòrics lligats a les grans corrents artístics internacionals. No obstant això, el seu treball no va obtenir el suficient reconeixement. "Afortunadament, avui dia la seva obra s'està revaloritzant i està influint en les noves generacions", ha apuntat el comissari. L'exposició, així mateix, pretén donar visibilitat a una veu femenina fonamental vinculada als pressupostos teòrics del postminimalisme i l'art conceptual internacional, vint anys després de l'exposició "El taller de la memòria", que el mateix IVAM va dedicar a l'escultora. La mostra rastreja els orígens de la trajectòria d'Ángeles Marco des de les primeres sèries dels anys 80 on trobem "l'origen del llenguatge escultòric de l'artista", segons ha explicat Joan Ramon Escrivà, fins a l'última peça que va crear l'artista, "El pèndol d'or ", una escultura mòbil daurada que va instal·lar al castell de Santa Bàrbara d'Alacant poc temps abans de morir. "Aquesta peça anunciava un altre canvi de rumb en la seva trajectòria amb l'ús del color", ha matisat Escrivà. Organitzada en sèries i estructurada de forma cronològica, l'exposició rescata de l'oblit grups d'obres que han passat desapercebudes i també inclou algunes de les seves instal·lacions més emblemàtiques, com la sèrie Salt al buit el tema principal, el vertigen, dóna nom a l'exposició. "El vertigen és un tema que sempre està present en la seva trajectòria. No només en el contingut, sinó també a nivell formal ja que les obres d'Ángeles Marco reflexionen sobra la caiguda, el buit, la pulsió cap a l'abisme i la falta de certeses ". El recorregut cronològic de l'exposició avança a través de enigmàtiques superfícies de cautxú lliscants, ponts dislocats, palanques relliscoses o pertorbadors elevadors sobre els quals treure el cap a l'abisme de l'existència "convidant l'espectador a entrar en l'univers particular d'Ángeles Marco", ha conclòs el comissari. A la imatge, vista d'una de les sales de la mostra.