La nova Galerie K s’inaugura amb el pintor abstracte Víctor Ramírez

La Galerie K, carrer Mèxic 11, inaugura la seva nova seu a Barcelona el dia 4 d'octubre amb l’obra d’un dels artistes més importants de la seva cartera, Víctor Ramírez artista visual especialitzat en pintura abstracta. Víctor Ramírez, que en aquesta exposició proposa pintures combinades amb l‘escriptura creativa sobre llenç i sobre alumini de gran formato, també ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria gèneres com la pintura, el dibuix, el gravat i l’art públic a Barcelona, Bèlgica, Alemanya, Mèxic i Xile. L’exposició pictòrica Entre empremtes i rastres (04.10.2018 - 08.12.2018) aprofundeix en el pas del temps i la memòria, a partir dels quals l’artista explora noves narratives per a representar l’estat anímic interior de l’ésser humà. Entrecreuant fragments poètics i l’experiència vital que deixa empremtes i rastres, a partir del nostre trajecte individual y de la nostra existència col·lectiva, mostra palimpsests que actuen com a metàfora de l’experiència existencial. La doble inauguració de la galeria i l’exposició (04.10.2018 | 19.30H) consistirà, a més de la presentació de la galeria, en un esdeveniment literari en el que es llegiran fragments de texts literaris poètics que han servit de referència per a aquestes noves creacions de l’artista, conegut per unir pintura i poesia. La inauguració, conduïda por Jordi Nadal, consistirà en la presentació del galerista Manfred Kluckert, y en un diàleg literari entre art i poesia amb la participació de Vicenç Altaió, Juan Bufill, Eduardo Moga i Àngels Moreno. La nova seu de Galerie K a Barcelona neix per iniciativa de Manfred Kluckert, galerista de la primera seu de Galerie K – Staufen (Alemania). L’exposició pictòrica Entre empremtes i rastres de Víctor Ramírez es presenta sota el fil conductor del pas del temps. A través de la memòria, mecanisme pel qual podem codificar, emmagatzemar i recuperar la informació del passat, les empremtes i rastres de la vida que es fusionen, nodrint el present. Amb aquesta premissa, l’artista explora noves narratives amb la intenció de representar l’estat anímic interior de l’ésser humà. En aquesta col·lecció de set obres de gran format crea imatges que es trenquen creant palimpsests d’espais. Des de l’època grega s’anomenen palimpsests aquells manuscrits que encara conserven empremtes d’una altra escriptura anterior en la mateixa superfície. En aquestes peces els palimpsests actuen com a metàfora de la experiència existencial, aquella que presideix el nucli de la nostra realitat; el substrat del nostre esdevenir. Per a aconseguir-ho, Víctor Ramírez utilitza la tècnica pictòrica portada a la màxima abstracció combinada amb l’escriptura creativa, aconseguint plasmar, entre la consciència i la intuïció, aquest estat interior de l’ésser humà. Per fer-ho, recorre a precedents com el caso Muriel Dockendorf, ocorregut durant la dictadura a Chile, o bé s’aproxima a imatges de la poesia i l’art: pintures como l’Ecce Homo de Ensor; la Trobada amb la Ombra, d’Ernst Ludwing Kirchner; el text de Símic, del libre Scribbled in the Dark; els Salms de Merwin; i el Libre d’artista en relació al poema Neckar de Friederich Holderlin. Víctor Ramírez posa la seva pràctica pictòrica al servei de l’estètica conceptual, sota el sedàs de la reflexió social i la consciència de les inquietuds humanes, que es tradueix en obres de gran impacte visual, que agiten la percepció i qüestionen el propi camí vital. Víctor Ramírez és un artista visual que centra la seva obra en la pintura, el dibuix, el gravat i les instal·lacions de gran format en espais públics. La seva obra està vinculada amb l’expressionisme, l’abstracció i l’informalisme. Temàticament s’interessa per l’esdevenir polític i cultural o pels orígens dels indígenes de la seva terra i de la humanitat. Té una obra amb un tint existencial, donant importància a l’ésser, a la memòria i a la complexitat interior humana. Un dels seus temes més recurrents és la combinació entre dues arts: la poesia i la pintura. Treballa amb grans formats i sovint situa l’obra en entorns que la determinen, creant espais artístics on la frontera entre l’obra i la natura, l’entramat urbà o els espais no convencionals estan difuminats, complementant-se. Ha il·lustrat i editat nombrosos llibres d’artista amb destacats artistes visuals i poetes. Desenvolupa gran part de la seva carrera artística a Barcelona, on ha exposat en nombroses galeries i museus com l’Institut Català de Cultura Hispànica (1975), la Sala Villarroel (1979), la Galeria Picasso (1980), la Galeria Marianovich (1990 i 1991), la Galeria Quatre Gats (1991), la Galeria Duna (1993), el Museu Tèxtil i d’Indumentària (1995), el recinte de la INEF (1995), Can Sisteré (1997), la Fira New Arts Barcelona (2001), el Círculo de Arte (2003), o la Galeria Griskon (2006). A España ha exposat en el Museo d’Art d’Orense, la Sala municipal Pablo Gargallo (Saragossa, 1982), la Sala IberCaja (Osca, 1996), el Palacio de Provincial de Jaén (1997) o la ambaixada espanyola en Abu Dabhi (Emirats Àrabs, 2009). Malgrat l’exili, manté el contacte amb Xile, on ha exposat en nombroses galeries o centres d’art. També ha realitzat treballs a Mèxic. Des dels anys vuitanta del segle passat expandeix el seu art per Europa amb dos punts importants de difusió a Bèlgica i Alemanya. A Bèlgica exposa al Centro cultural Kasteel Arennest (Ambers, 1997), el Museu Vrieselhof d’Amberes (1997), la Galeria Francis Van Hoof de Puurs (2001), en el marc del Festival de Cinema de la ciutat de Turnaut (2001), el Centre Cultural Elnzeveld (Ambers, 2004), o la Galeria Szymon (Ambers, 2005). A Alemanya mostra la seva obra a la galeria El Patio (Bremen, 1990), la galeria Rombach-Scheuer, actual Galerie K (Staufen, 1991-actualitat), l’Institut Goethe (Staufen, 1995) o a l’Artothek der Stadbibliothek (Bielefeld, 1980). Altres incursions a zones francòfones són el Centre d’Art de Villeparisis (París, França, 1990) i Galeria Du Grütli (Ginebra, Suïssa, 1992). A la imatge, obra de Víctor Ramírez.