"Mejia Mehadji. El rastre i l'alè" al Museu d'Art Modern

“Najia Mehadji. El rastre i l’alè” es pot veure al Museu d’Art Modern de Ceret fins al 4 de novembre del 2018. L’obra de Najia Mehadji neix de la intersecció entre l’orient i l’occident. Nascuda a París el 1950, aquesta artista francomarroquina contemporània va passar la seva infància i adolescència a París, tot i que va mantenir contactes regularment amb Fes, d’on la seva família era nativa. És una de les artistes àrabs que utilitzen el llenguatge internacional de l’art contemporani tot mantenint un vocabulari propi. Els temes escollits per la seva universalitat i el seu simbolisme són: l’arquitectura de la cúpula que uneix les cultures, les flors de peònia i magrana, la dansa dels dervixos o, més recentment, els gnawas per la tradició oriental, o el moviment del plec del teixit d’El Greco, de la dansa de Loïe Fuller, de la Valse de Camille Claudel, en el seu vessant occidental. Orgullosa de la seva feminitat, decideix assumir el tema de la pintura floral mitjançant les “flors de plaure”, que es dilaten i vibren. Els motius abstractes, arabescos, enrotllaments o volutes, efectuats al pastís, o, per als quadres de gran format, a l’oli, estan realitzats seguint un gest lliure i perfectament controlat alhora, i componen una obra que sap imposar-se per la seva presència sensible i espiritual. Es dibuixa així una cal·ligrafia femenina, en què la línia continua amb un gest de plecs i plecs en un moviment interior i exterior que no només és sensual, sinó sublim. A la imatge, Najia Mehadji. Sublimation. Jean-Louis Losi.