Josep Albertí: la vida amb els cinc sentits es pot veure a la Fundació Valvi de Girona fins al 10 de novembre.
La Fundació Valvi vol redescobrir la figura del pintor de Sant Feliu de Guíxols, arrauxat i místic alhora, que escrivia poemes i era un gran aficionat al cant líric. A l’exposició s’hi podran veure obres dels anys 70 i 80 majoritàriament inèdites de la col·lecció de Francesc de la Peña Vilà, amic de l’artista. Una pintura de caire expressionista que encaixa amb la seva forta personalitat, el seu caràcter desconfiat, egocèntric, solitari i amb un pèl de bogeria.
Josep Albertí posseïa una gran espiritualitat, d’aquí que en el seu racó de lectura sempre hi havia tres llibres: la Bíblia, la vida de Miquel Fleta i Així parlà Zaratrustra, de F. Nietzsche; és a dir, la religió, el cant i la superació de l’home. En les seves contradiccions estava fascinat pel misticisme espanyol de santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu. Albertí pintava els quadres a l’aire lliure en una única sessió, en silenci i sense deixar que els pinzells descansessin. Se submergia en la natura i, envoltat per espirals de colors de la seva paleta, els projectava sobre la tela i aconseguia una creació plàstica en la qual la càrrega emotiva sobrepassava el que és purament descriptiu. Un cop acabat el que havia estat obra d’un impuls, passava pel procés que ell anomenava de dissecció; consistia, un cop al seu estudi, a fer l’examen primer global i després punt per punt de l’obra. Si el resultat no li era satisfactori, el quadre era abandonat. Si, per contra, n’estava mínimament satisfet, acabava el quadre en un procés que podia ser més llarg que l’execució primera de l’obra.
A la imatge, obra de Josep Albertí (1913-1993).