El Museu de Maricel incorpora dues escultures de Gustau Violet i de Miquel Oslé

El Museu de Maricel, carrer Fonollar, s/n de Sitges, incorpora dues escultures de Gustau Violet i de Miquel Oslé a les seves col·leccions, es tracta de dues peces que ja es poden veure a l’exposició de Violet a Maricel. L’exposició sobre l’escultor rossellonès Gustau Violet organitzada pels Museus de Sitges ha permès incorporar dues interessants escultures als fons del Museu de Maricel. Es tracta d’un bust elaborat pel mateix Violet i una figura del que va ser el seu deixeble, l’escultor Miquel Oslé. Totes dues es poden veure actualment a la mostra L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori, que presenta el Museu de Maricel fins el 21 d’octubre. L’obra d’Oslé porta per títol Picador i és una peça de bronze de grans dimensions (66 x 66 x 43 cm), que va fer en la segona meitat de la primera dècada del segle XX. Miquel Oslé i Sáez de Medrano (1889-1951) va treballar al taller de Gustau Violet a Prada de Conflent l’estiu i la tardor de 1906 i va esdevenir un dels seus deixebles. L’havia conegut poc temps abans a la foneria Masriera de Barcelona, on Violet portava a fondre algunes de les seves obres El Picador d’Oslé passarà a formar part de l’exposició permanent del Museu de Maricel quan s’acabi l’exposició de Violet. L’obra estarà integrada a la sala on es mostren diverses escultures de la Col·lecció Pérez-Rosales que abracen el període entre el Modernisme i el Noucentisme. Es tracta d’una obra notablement representativa de l’escultor i una de les més grans va realitzar, si exceptuem les que va fer per a la via pública. L’altra obra que suma el Museu de Maricel és el Bust de Juli Carsalade du Pont (1847-1932), bisbe d’Elna-Perpinyà des de 1900 i personatge clau de la cultura catalana de principis del segle XX. L’obra es va posar a la venda en una subhasta a Londres pocs mesos abans de la inauguració de la mostra del Museu de Maricel. Apareixia a la venda com l’obra d’un “escultor anònim espanyol” i també mal documentada cronològicament, per la qual cosa va ser possible adquirir-la, gràcies a les indagacions del cap de Col·leccions de Museus de Sitges, Ignasi Domènech. El bust, de 60 cm d’alçada i realitzat cap a l’any 1905,  presenta un bon estat de conservació i també passarà a formar part de la col·lecció del Museu de Maricel. Juli Carsalade es va guanyar el sobrenom “del bisbe dels catalans”, gràcies a diverses accions que va dur a terme en la defensa de la llengua i la cultura catalana en un moment en que a la Catalunya del Nord, intel·lectuals i artistes com Gustau Violet, lluitaven per la restitució del català com a llengua de cultura. Malgrat el seu origen gascó, el bisbe va aprendre el català quan va arribar al Rosselló i el va introduir en l’ensenyament del catecisme en les parròquies i les escoles del seu Bisbat. Aquesta política a favor de la llengua va permetre que el català –sempre en situació d’endarreriment respecte el francès– visqués un cert impuls. Carsalade, a més, va acollir els Jocs Florals a Perpinyà l’any 1902, quan per motius polítics, no es van poder celebrar a Barcelona, també els va presidir l’any 1914. Carsalade va col·laborar en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni Maria Alcover, però, sobretot, pel que és recordat avui en dia és per la compra i restauració del monestir de Sant Martí del Canigó i per la restauració de Sant Miquel de Cuixà. Violet va realitzar per a aquest monestir una escultura de mig cos –una fosa de bronze realitzada als tallers Masriera de Barcelona, del qual el MNAC conserva un exemplar– i un bust en terracota del qual en va fer una edició limitada, una peça de les quals és, precisament, l’adquirida pel Museu de Maricel. A la imatge, escultura de Miquel Oslé.