La Casa de Cultura de la Diputació ret homenatge al músic Ricard Viladesau

La Casa de Cultura de la Diputació de Girona acull una exposició que homenatja al músic Ricard Viladesau en motiu del centenari del seu naixement. En ella es submergeix en les facetes més conegudes d’instrumentista i compositor però també s’indaga en la part més humana, en el músic conversador, temperamental, apassionat, sensible, intel·ligent i un pèl irònic. L’exposició després de passar per Calonge, ciutat natal de l’artista, arriba a Girona i es podrà veure fins el 21 de novembre a la sala d’exposicions del primer pis de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. El recorregut ens mostra les diferents facetes del personatge: el músic instrumentista, les formacions on va tocar, el compositor, el professor, el divo... per tal que el visitant pugui assolir entre totes elles una visió global de la importància del personatge.  Així doncs, una primera part ens parla de Ricard Viladesau com a instrumentista de tenora. En aquest apartat es vincula el personatge a aquest instrument i com desenvolupa la seva carrera musical al seu voltant. L’exposició acollirà la tenora del mestre Viladesau (procedent del Museu d’Història) que va ser cedida per la família a la ciutat de Girona i hi dedica un espai important. Una segona part ens parla de Ricard Viladesau com a compositor. Especialment ho fou de sardanes, amb més de 200 creacions, però també va compondre un gran nombre d'havaneres, ballables (boleros, valsets, fox), i fins i tot cançons de bressol. Aquesta part no és tan coneguda i en la mostra s’ha volgut destacar composicions que varen ser molt famoses a l’època gràcies als intèrprets que les divulgaren: Jorge Sepúlveda i Bonet de San Pedro amb versions d’Enamorado del mar, Gondolero de amor i El mar y tú. Un darrer apartat, tracta sobre la figura de Ricard Viladesau, el divo, per l’admiració que va despertar coetàniament durant la seva trajectòria professional. En el món de la música popular catalana, Ricard Viladesau és un d'aquests personatges de llegenda, el gran tenorista que damunt l'empostissat constituïa tot un espectacle, el compositor de sardanes d'èxit aclaparador, l’empordanès arrauxat i de fort caràcter que va aconseguir l’ excel·lència en el seu art, un dels artistes escollits, el gran divo de la música de cobla. En una època en què la sardana i la cobla tenien més rellevància en els mitjans de comunicació que en l'actualitat, la figura de Viladesau va ser lloada per molts periodistes i va atraure la mirada de molts intel·lectuals, fent créixer exponencialment la seva fama. El reconeixement més cèlebre va ser el de Pau Casals quan l'anomena l'any 1952 el "príncep" de la tenora, però també escriptors i músics com Josep Pla, Josep Maria de Segarra, Oriol Martorell, Modest Cuixart, Xavier Montsalvatge o Frederic Mompou li van manifestar la seva profunda admiració. L’Exposició Viladesau. El príncep de la tenora, té l’interès que reuneix per primer cop els objectes personals de Viladesau; que va cedir el mateix artista a l’Ajuntament de Girona (la seva tenora, ulleres i estilogràfica).  Més tard, la seva família va cedir el fons personal a l’Ajuntament de Calonge, un fons més extens que inclou (partitures, fotografies, correspondència, reculls de premsa...); i que  actualment és custodiat pel Museu de la Mediterrània. D’altra banda l’exposició ha permès recopilar imatges, àudios i vídeos sobre el músic, com per exemple diverses gravacions de TV3 o un inèdit vídeo de la família i amics explicant vivències i anècdotes sobre el músic. A la imatge, Ricard Viladesau.