Xesco Mercé estudia el comportament animal a Xina ART

La Xina ART, carrer de l'Hort de la Bomba 6 de Barcelona, presenta la mostra de Xesco Mercé Transtemps (1988-2018). L'etologia, aquella branca del pensament que estudia el comportament tant dels humans com dels nostres parents animals, ha desenvolupat i taxonomitzat curioses teories. Una de les més ocurrents i populars, basada en una mena d'anècdota avícola una mica carrinclona i masclista, la protagonitzen un gall, un president nord-americà i la seva esposa. Se la coneix com efecte Coolidge i pretén justificar, amb arguments científics, la promiscuïtat mítica dels mamífers mascles. Per refutar-ne la validesa, amb la facilitat estrepitosa dels desastres naturals, potser només ens cal una senzilla frase d'un conegut tango de Gardel: "...siempre se vuelve al primer amor". Al cap i a la fi, aquest és un tema aparentment més recurrent que novedós, però potser és precisament aquest el quid de la qüestió: tot és vell i tot és nou. Tot és temps.Tot és retorn. L'assassí sempre torna al lloc del crim, diu l'aforisme, tot i que Patricia Highsmith ens recorda una excepció ("Als assassins en sèrie els agrada viatjar"). De l'etern retorn n'ha parlat la filosofia (l'estoïcisme, Zaratustra, Nietzche), la literatura (Rilke, Lampedusa, Joyce) o el cinema (La jetée i 12 monos, Welles, Tourneur, Angelopoulos). La llista, en qualsevol camp i qualsevol cas, és infinita. Tant com el reguitzell de proverbis i cites. Alguns amb més ironia: "La història no es repeteix, però rima" (Twain). D'altres amb un to visionari: "Com més lluny fugim més ens apropem al nostre origen" (Bradbury). I alguns, veritables experts en la matèria, amb més poesia: "L'únic veritable viatge de descobriment consisteix no en cercar nous paisatges, sinó en mirar-los amb ulls nous" (Proust, de bell nou). Xesco Mercé ha treballat aquest darrer estiu en aquesta circular línia de recerca. Anant i venint entre l'espai i el temps. Una trentena de dibuixos realitzats a finals de la dècada dels vuitanta, quan encara era a la facultat de Belles Arts de Barcelona, han estat el suport per a nous experiments. Aquestes obres són, alhora, recurrents i noves. Com ho sol ser la pròpia feina de l'artista, impregnada d'una mena de maledicció inherent que comporta la inquietant sensació que cada nova creació sembli inacabada (ja deia Picasso que els quadres no s'acaben, s'abandonen). Però sempre podem tornar a la mateixa pedra, tal com el més etològic dels refranys ens avisa i anima. A la imatge, obra de Xesco Mercé.