Joan Subirats, Comissionat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona

El politòleg i actual comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats (Barcelona, 1951), és doctor en ciències econòmiques, polítiques i comercials (UB), i té una extensa carrera acadèmica. És especialista en temes de governament, gestió pública i anàlisi de polítiques públiques i exclusió social. - Assumir el comissionat de Cultura en la recta final d’un mandat complicat, amb molts canvis i dos predecessors en el càrrec, li ha privat de desenvolupar un projecte diferenciat? - No he plantejat un trencament. La Berta Sureda va posar l’èmfasi en una mirada més alternativa i també en la precarietat del sector i va tenir iniciatives com ara la Fabra & Coats. Per la seva part, Jaume Collboni va recuperar grans línies de treball de l’ICUB amb mesures de govern sobre el llibre, les fàbriques de creació, els audiovisuals i el districte cultural; les quals ja vaig dir que mantindria i impulsaria, amb matisos, lògicament. - En aquests cinc mesos, quines han estat les primeres actuacions? - L’ICUB té una tradició i una continuïtat que no eren revisables amb un any i mig de gestió. Hem posat l’èmfasi en l’àmbit de la cultura i l’educació, i tirarem endavant dues biennals, una d’enfocada al pensament i al debat de la ciutat en el canvi d’època, que es farà a l’octubre, i una altra, entre el febrer i l’abril, sobre ciutat i ciència, que vinculi art i cultura amb ciència, posant l’accent en el paper de la dona. Una altra línia és posar l’accent en l’eix de l’educació i la cultura. La idea és fer de la Fabra & Coats un exemple emblemàtic d’interacció de diversos agents. Cal impulsar-ho perquè crec que la importància que té aquest eix ara és equivalent al que va tenir l’educació en el segle XX, que va ser un factor social de pes i va jugar un paper clau en la redistribució. Avui, la cultura pot ser clau en les incerteses que s’obren en el món del treball i altres àmbits. La Fabra & Coats pot assumir aquest rol, perquè té escola bressol, primària, secundària, escola de música, biblioteca, taller de músics, un centre d’interpretació del treball, la Llotja està a tocar, el Sant Andreu Teatre, també, té fàbrica de creació, centre d’art... l’Ateneu Harmonia... a més, és molt bona notícia que el Consorci d’Educació hagi decidit crear-hi el primer centre de recursos pedagògics especialitzat en art. - I pel que fa a l’eix científic, què voleu prioritzar? - Avui la relació entre art i ciència està agafant més significació, per això hem signat un conveni amb el CERN de Ginebra. Ells tenen el Collide International Award, ja fa anys, a través del qual un artista hi fa una residència durant uns mesos i després va a la ciutat amb la qual hi ha el conveni. D’altra banda, l’Institut de Ciències Fotòniques o el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona també estan interessats a fer-hi programes artístics. - En arts visuals i plàstiques hi ha una certa inquietud per la falta d’orientació i recursos, però. - Hi ha La Escocesa, que té una voluntat d’ajudar en aquesta línia i també Hangar, amb un vessant més tecnològic. S’ha de dir que el Centre d’Art de Fabra & Coats ara mateix està en stand by i s’hauria de potenciar com un centre de ciutat, per això cal convocar el concurs de direcció de la fàbrica de creació i del centre d’art, que esperem que es pugui fer a finals d’any. Un cop fet això, hauria de tenir una vinculació més definida amb la resta d’equipaments. - Això implicaria un augment dels recursos en creació? - Bona part del pressupost es destina a centres museístics. És cert que tant el MNAC com el Museu Picasso o les fundacions Joan Miró i Antoni Tàpies tenen una dimensió més museística i patrimonial; la part més experimental no hi ha tingut gaire presència. Tot i que ara s’han obert alguns espais al MNAC i al Macba hi ha el debat sobre l’ampliació, però és cert que aquesta part sobre l’art més experimental, que altres museus han fet, però aquí no tant... Amb una bona estructura, hauríem de ser capaços de treballar en una línia més experimental. Pel que fa a les programacions, a la ciutat hi ha 40 biblioteques, 50 centres cívics, 32 casals de barri 17 ateneus populars, que tenen una varietat de propostes expositives i d’activitats, tot i que sense gaire definició. L’ICUB, últimament, ha orientat els centres cívics per concretar una mica més la programació cultural. El Districte Cultural ha estat un intent de fer-la més específica, perquè, si no, era una mica d’aiguabarreig. Els centres cívics haurien de tenir un vessant cultural, com ara Can Felipa, però no tots els centres tenen un espai que ho permeti. Tot plegat té molts matisos, perquè cada vegada sorgeixen més híbrids i és més difícil treballar amb categories estables. En tot cas hi ha una desproporció clara entre l’àmbit museístic i patrimonial i el destinat a la producció. A això s’afegeix la crisi de model que afecta el sector. - No seria aquesta una qüestió de consens polític? - La lògica de continuïtat és important, per això la connexió del triangle entre Centre d’Art, Capella i Virreina hauria de tenir una direcció més homogènia i alineada, de manera que poguessin, amb una mateixa lògica, tenir programacions diferents. És cert, però, que hi ha una fragilitat. No sé si estan prou vinculades les fàbriques de creació, ni si La Escocesa o Hangar estructuren prou el sector... Ara ho volem avaluar per poder orientar millor les polítiques. Volem també impulsar les residències, i a l’entorn de Fabra & Coats, on es fan 40 habitatges, sis els voldríem destinar a residències per a artistes que puguin venir i viure a Barcelona i generar intercanvis amb altres espais. - Hi ha un seguit d’equipaments que podrien créixer, i fins i tot d’altres de nova creació. En quin punt estan? - Sobre l’Hermitage, l’única decisió que es va prendre va ser passar d’ús comercial a cultural i comercial. Es tracta d’un projecte privat i estem pendents dels resultats dels estudis que hem demanat a tres experts en economia, art i urbanisme, que valorin si el projecte és viable, què aporta i si té sentit urbanísticament. A Montjuïc, el pavelló Alfons XIII està en ruïnes, però el Victòria Eugènia s’està arreglant i hi haurà dos espais de 3.000 metres quadrats cadascun, que estaran llestos a l’octubre. Seran equipaments culturals en virtut de l’acord que hi ha amb Fira de Barcelona, que fins al 2021/22 mantindrà un dels espais. L’altre ja estarà a disposició de l’ICUB i es podrà adequar. De moment, una part del pavelló es destinaria a fer créixer el MNAC i acostar-lo a la ciutat, amb un projecte expositiu, no de serveis; una altra part seria per a ús més mixt, entre la Fundació Joan Miró, el CaixaForum o altres espais de l’entorn. Quedaria encara un ampli espai expositiu per a grans exposicions. Al Museu d’Història s’amplia la Casa Padellàs, tot i que la lògica de creixement seria cap al Palau del Lloctinent, però és propietat de la comunitat d’Aragó, el ministeri, les Illes i la Generalitat, i de moment no ha tingut una bona acollida. També s’incorporarà algun element de les Cases Barates, i espais de la Fabra & Coats. Aquest concepte multiforme del museu té moltes possibilitats, no cal fer grans zones d’exposició permanents.