El retorn d'Alexandre de Cabanyes

És evident que Catalunya és i ha estat terra rica en artistes i, en aquest aspecte, Vilanova i la Geltrú ha tingut un paper important en el teixit cultural català, tant des del punt de vista dels creadors plàstics com dels literaris o els promotors culturals. Són molts els artistes i intel·lectuals que hi han nascut, hi han viscut o s’hi han relacionat d’alguna manera. Des de Víctor Balaguer, que provocà el pas de molts artistes per la localitat, passant per Joaquim Mir, Enric C. Ricart, J.F. Ràfols fins a arribar a Cardona Torrandell, sense oblidar tota la saga, extensa, dels Cabanyes, pintors i poetes i un llarg etcètera. La llista és llarga. Vilanova ha procurat al llarg dels anys donar presència a alguns dels seus principals exponents artístics, intel·lectuals i històrics. Ho ha fet a través de la sèrie Retrats però també amb exposicions monogràfiques que han permès donar a conèixer artistes com ara els Torrens, o bé els interessantíssims i oblidats, J.F. Ràfols i Rafael Sala. Tot i així, la reivindicació pública de l’obra d’Alexandre de Cabanyes era una assignatura pendent que calia superar. L’epoca de París. Després de múltiples intents, finalment l’empresa ha arribat a bon port amb dues exposicions comissariades per Oriol Pi de Cabanyes i Esther Alsina –L’entorn perpetuat” a la Masia d’en Cabanyes i La captura de l’instant al Museu Víctor Balaguer–, clausurades recentment, i una publicació. Les exposicions, sintètiques però magnífiques, ens han permès conèixer més enllà de l’anècdota el desconegudíssim Cabanyes de l’època de París, encarat al modernisme, i el pintor hàbil i creatiu que hi ha més enllà de les marines i les escenes de platja. Ens l’han revelat com un gran retratista –tan sols cal veure el magnífic retrat del pintor Rafael Sala que acompanya aquest text– i ens l’han confirmat de nou com un bon paisatgista, confluència de l’impressionisme i un caràcter romàntic posat al dia. Segurament la seva longevitat i el fet de mantenir-se fidel a uns temes i a una pintura tan concreta que no s’adaptà als nous temps plàstics l’han mantingut en un segon pla. Fins al moment, la seva obra ha estat valorada per col·leccionistes però poc atesa per l’àmbit acadèmic i de l’historiografia. Ara, gràcies al catàleg –completíssim– que acompanya aquesta exposició, ens podem acostar per primera vegada a la seva figura amb perspectiva i rigor. Els textos, resultat de la investigació i col·laboració d’Esther Alsina, Francesc Fontbona, Francesc X. Puig Rovira i Oriol Pi de Cabanyes, aporten molta informació fins ara inèdita i desconeguda que ens permeten dibuixar el perfil d’un pintor prolífic, d’un dels darrers testimonis –morí a l’edat de 95 anys– de la vida artística de bona part del segle XX, però també l’home preocupat per la cultura i el patrimoni que facilità l’arribada a Vilanova del conegut Llegat 56 de Victòria González i Lluís Plandiura. Alexandre de Cabanyes convertí la Masia d’en Cabanyes, el seu jardí, Vilanova i el seu paisatge en el centre del seu món i la seva pintura i això l’ha convertit, malgrat la complexitat i la riquesa del personatge, en un valor considerat injustament local. Esperem que la seva obra trobi el lloc que li correspon, que aquesta recuperació caigui en terra abonada i el seu nom no retorni de nou a les gorges de l’oblit. A la imatge, Retrat del pintor Rafael Sala, 1916. Alexandre de Cabanyes.