ACVic Centre d'Arts Contemporànies ha inaugurat
Els paisatges indecisos, una exposició col·lectiva que fa "una revisió del paisatge a través de les pràctiques de quatre artistes", com explica
David Armengol, el seu curador. A l'exposició, les obres de Jorge Yeregui, Patricia Dauder, Mònica Planes i Judit Bou "proposen una connexió amb el territori físic mitjançant registres de caire performatiu ja siguin d'entorns naturals, urbans o espais en desús". També constata les conseqüències de la crisi en el territori, amb l'abandonament de solars a mig construir, "però sense voluntat de denúncia directa sinó com un element de compromís que té a veure amb donar veu". Durant la inauguració, Ramon Parramon, director artístic d'ACVic, ha elogiat la feina tant d'Armengol com dels artistes. L'exposició es podrà visitar fins al 12 de gener de 2019 al centre (c/Sant Francesc, 1 Vic).
Amb
Els paisatges indecisos, Armengol fa realitat el seu desig de fer una exposició col·lectiva a partir d'una lectura performàtica del paisatge, una idea que parteix d'una exposició de Jorge Yeregui de 2016 que ell mateix va comissariar. En aquest cas, els artistes, des d'enfocs i processos diferents, aborden el tema del paisatge "ja siguin domesticats, en desús o bé naturals i amb accions performatives però no enteses de manera tradicional sinó com un temps de reconeixement". Armengol destaca el diàleg que l'exposició planteja entre dues generacions d'artistes: "per una banda, Jorge Yeregui i Patricia Dauder, amb una trajectòria avançada i experiència acumulada, i per altra, les emergents Mònica Planes i Judit Bou, que estan en una etapa inicial de la seva carrera".
Dels diferents tipus de paisatge que aborda l'exposició,
Jorge Yeregui (Santander, 1975) se centra en espais amb obres de construcció abandonats durant la crisi "als quals s'ha borrat la seva identitat de manera dràstica", com ell mateix explica. En deixa constància, "amb una actitud més de reconeixement que de denúncia" a través de la fotografia o d'un vídeo que, amb el nom de
Líneas maestras, segueix les vorades d'un solar fins al punt en què van ser abandonades. També
Patricia Dauder (Barcelona, 1973) s'interessa pel paisatge en desús, concretament pel terreny d'una fàbrica tèxtil que ja no funciona i on decideix enterrar i desenterrar materials propis per generar l'obra
Groundworks (2015) de la qual es mostren peces vinculades a l’escultura, la fotografia i el dibuix.
Mitjançant l'escultura i la instal·lació, l'exposició s'aproxima al paisatge i l'entorn urbans de la mà de
Mònica Planes (Barcelona, 1992) que realitza una reflexió crítica sobre els espais lúdics a Moviments i forces apreses (al Playground) (2018) "partint d'una investigació d'aquests espais a Barcelona i dels seus orígens". Per la seva part, l'osonenca Judit Bou (Tona, 1996), que exposa per primera vegada, exhibeix a
Un turó (2018) una petita selecció de 16 fotografies sobre un paratge fetes amb l'objectiu de detectar "canvis substancials en la seva condició de lloc però que mai no acaben de produir-se". "És una reacció fotogràfica davant dels ritmes accelerats que proposa la vida moderna", diu Bou.
A la imatge, intervenció de Mònica Planes a la inauguració de l'exposició. ACVic Centre d'Arts Contemporànies.