La tendència del cinema universal de Sitges

Endarrere i endavant, una mirada retrospectiva i una de prospectiva vers el futur. Ho expressa gràficament el cartell d'enguany amb el leitmotiv de "2001 Odissea a l'Espai" que des de 1968 es projecta vers l'actualitat en la 51a edició del Festival internacional de cinema de Catalunya. I del 2018 imaginant el 2051. El festival de Sitges és el esdeveniment més gran de la indústria cultural, la filmogràfica però també del conglomerat de satèl·lits que convoquen tot l'imaginari popular. Nicolas Cage ha arrasat amb la seva paròdia monumental a "Mandy " i Ron Perlham amb una interpretació magistral a "Asher". Sitges es postula com el dic on aterren les estrenes, un festival de festivals cada cop més mediàtic i on el públic marca la tendència i on els zombis cerquen cervells per devorar. Les exposicions que es poden veure a Sitges complementen la bacanal cinèfila. El Centre Cultural Miramar, el Saló Blau del Palau Maricel, però el centre neuràlgic segueix essent el piramidal Hotel Melià, dibuixant la silueta del Port d'Aiguadolç de Sitges. Entre l'allau de pel·lícules americanes, asiàtiques, europees sempre hi ha aquest retorn al passat que ens descobreix personatges sepultats en la història; com l'actriu Janet Gaynor (1906-1984) i pintora; deia que la pintura és un afer privat mentre que el treball actoral és de portes enfora. En el Festival Internacional de Cinema de Catalunya a Sitges també hi ha aquest aparador, les catifes vermelles, els escenaris i les plataformes mentre que per dins es mou una interioritat orgànica on els assumptes privats fan camí zigzaguejant.