Demano per N’Arcís. Em diuen que no hi era; que ja no vivia al carrer de Dalt. —La dona li ha fuit amb un de més jove que ell. Fa temps que viuen en un mas, als afores de Banyuls. N’Arcís s’està en una barraca, a la Pedrera, d’on només veu el mar. Se n’hi va anar amb la gossa, no la recordeu? Negra del tot, era sempre al carrer amb lleganyes i gana. Trobo N’Arcís a la Pedrera, i em diu que viu tot sol, del peix que pesca, sol, i del raïm que, tot sol, abasta.—I la gossa, doncs?, dic jo.—La vàreig escanyar, poc hi ha gaire, un dia de mal llamp que em va venir prenyada. Ja us ho diré, senyor: que m’embanyi la dona, hi passo; però no la gossa.
J. V. Foix