La Galeria Gothsland ret un particular homenatge a Murillo

Al cor de l’Eixample, la galeria Gothsland té la que potser és l’única peça de Murillo a Catalunya: un dibuix de llapis negre sobre paper que representa la figura de sant Antoni de Pàdua agenollat en posició de súplica. Es tracta d’un dibuix preparatori per al llenç La visió de sant Antoni de Pàdua, situat a la catedral de Sevilla i de grans dimensions. I tot dibuix té la seva història, i aquesta és certament interessant. Comencem pel començament. Sant Antoni de Pàdua. Per més que hagi passat a la posteritat com a sant Antoni de Pàdua, aquest cèlebre frare franciscà va néixer a Lisboa l’any 1195 i va passar-se la vida predicant la paraula de Déu per tot el Mediterrani, viatjant incansablement fins que va morir d’esgotament el 13 de juny del 1231. Sant Antoni de Pàdua és una figura àmpliament representada en tot tipus de disciplines artístiques al llarg de la història de l’art. Bartolomé Esteban Murillo, de qui aquest 2018 se celebra el quart centenari del seu naixement, va realitzar l’any 1656, La visió de sant Antoni de Pàdua, l’oli més gran de tota la seva producció artística (560 cm × 330 cm), com a encàrrec de la catedral de Sevilla, i que representa el frare agenollat en ple diàleg amb un estol d’àngels celestials. Per realitzar-lo, com era habitual a l’època, va fer diversos dibuixos preparatoris amb llapis, dels quals se’n conserven dos: un de la figura del mateix sant Antoni, objecte d’aquest article, i l’altre, d’una part del grup d’àngels que hi ha a la col·lecció del Louvre. Primer robatori mediàtic. Murillo i els seus artistes van acabar l’encàrrec en poc més d’un any i el quadre va romandre en pau durant més de dos-cents anys a la capella de Sant Antoni. Però poc sabia la catedral de Sevilla que es convertiria en el blanc del primer robatori mediàtic de la història de l’art. La nit del 4 de novembre del 1874, el lladre Fernando García Vinuesa va entrar-hi amb silenci i amb un estri rudimentari va retallar del llenç la figura del sant, una acció que va deixar un forat enorme i maldestre a l’oli. La notícia del robatori va córrer per tot Europa i els Estats Units, i el lladre, que havia arribat fins a Nova York amb el tros de llenç emmarcat amb un bastidor rudimentari, va ser identificat quan intentava col·locar-lo a un antiquari de la ciutat. Amb tot, l’antiquari, William Schaus, li va comprar per 50 dòlars i després de la transacció va posar-se en contacte amb el cònsol d’Espanya, Don Hipólito de Uriarte, que va repatriar l’oli esquinçat a la seva Sevilla originària. Restauració impecable. Però durant el viatge de tornada, la part superior del bastidor va caure i el tros de llenç va deteriorar-se notablement, la qual cosa va afectar en especial la part del rostre de sant Antoni. Arribat a port, l’any 1875 es decideix dur a terme una operació de restauració impecable i meticulosa a càrrec del pintor i restaurador valencià Salvador Martínez Cubells i patrocinada per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. I és gràcies al dibuix preparatori en llapis, conservat a la catedral de Sevilla, que la cara de sant Antoni pot refer-se fidelment a l’oli original. Avui mateix, La visió de sant Antoni de Pàdua llueix com si res no hagués passat a la capella dedicada al sant de la catedral andalusa. I el dibuix preparatori llueix perfectament il·luminat al cor de l’Eixample. A la imatge, detall del dibuix en llapis negre de sant Antoni de Pàdua a la Gotshland.