El vídeo “The Queen of Lemons” de Helen Dowling, guanya el Premi Loop Fair 2020

LOOP continua fent costat a les galeries, artistes, agents i amants del vídeo art tot i les dificultats econòmiques inherents al context actual. En aquest cas, a més de mantenir la presència física de la fira, amb l’edició de LOOP Salon i l’exposició ‘Tales From an Old World’, LOOP anuncia, un any més el Premi d'Adquisició de la fira així com la Menció d'Honor del Jurat. En aquesta edició, el premi ha recaigut en el vídeo “The Queen of Lemons” de Helen Dowling, representada per la galeria tegenboschvanvreden d’Amsterdam, que es pot veure en obert a la pàgina web de la fira. El jurat ha valorat l'originalitat del plantejament narratiu, així com l’ús sorprenent de material visual, referències mitològiques i formes noves de relat per a crear un fascinant univers sonor i imaginari. El Premi LOOP Fair implica la compra per part de LOOP de l'obra guanyadora, que passarà a formar part de la col·lecció de LOOP. La Menció d’Honor del Jurat s’ha atorgat ex aequo a “The Desire Project” de Grada Kilomba, representada per Goodman Gallery, Johannesburg, i a“Most of the souls that live here” d'Igor i Ivan Buharov, representats per acb Gallery, Budapest. A “The Desire Project”, el jurat ha valorat la radicalitat formal i intel·lectual d'una proposta que aborda temes imprescindibles en la seva manera de tractar la memòria, l'oblit i la legitimitat de les veus minoritàries. A “Most of the souls that live here”, el jurat aplaudeix el coratge d'una proposta complexa i inclassificable que desdibuixa els límits entre el vídeo art i el cinema, a través d'una deconstrucció narrativa. Les galeries guanyadores de la Menció d'Honor del Jurat seran convidades a participar a la propera edició de la Fira LOOP assumint la organització els seus costos. El jurat ha estat format per Ferran Barenblit (Director del MACBA, Barcelona), Daniela Zyman (Comissària i Directora Artística, TBA21, Viena), Andrea Lissoni (Director Artístic, Haus der Kunst Munic), Dirk Snauwaert (Director Artístic, Wiels, Brussel·les) i Benjamin Weil (Director Artístic, Centro Botín, Santander). LOOP SALON, passa de 3 a 6 dies La primera fira de videoart des de 2003, ha arrancat el dia 18 la seva 18a edició amb una versió híbrida. En format online (www.loop-barcelona.com/loop-fair-2020) la Fira acull a 29 galeries de 17 països, i de manera presencial, el LOOP Salon, amb un format més expositiu en el Museu d’Història de Catalunya. Sota el títol “Tales From an Old World”, el comissari i director de la fira Aurelien Le Genissel al costat del Comitè de la Fira (format per Haro Cumbusyan, Renee Drake, Josée & Marc Gensollen, Isabelle Lemaître i presidit per Jean-Conrad Lemaître) han reunit una selecció d'obres que es podran veure fins diumenge que ve 22 de novembre, allargant 3 dies la possibilitat que el públic pugui acostar-se a gaudir-la. Els artistes guardonats: HELEN DOWLING [més informació AQUÍ] Helen Dowling va néixer a Windsor (UK) al 1982. Viu i treballa a Delft (NL) i Brussel·les (BE). Dowling va estudiar a Goldsmiths i a la Slade School of Fine Arts de Londres, i després va realitzar estades a Via Farini (IT), la Fondazione Antonio Ratti (IT), així com el programa de residència de dos anys de la Rijksakademie van Beeldende Kunsten d'Amsterdam (NL). Entre les exposicions recents a les quals ha estat presentada l'obra d'Helen Dowling figuren Open Skies, Wiels, Brussel·les (2019, BE); Stranger on display, GEM, la Haia (en solitari, 2019, NL); Whatever’s there, tegenboschvanvreden, Amsterdam (en solitari, 2017, NL); Cities en el Center for Contemporary Arts, Glasgow (2017, UK); Physical Fiction at the Garage a Rotterdam (2016, NL); Che il vero possa confutare il fals en Palazzo Pubblico, Santa Maria della Scala, Accademia Fisiocritici, Siena (2016, IT); Dark Palms en Studio Amaro, Nàpols (2016, IT) i Close-*Up – A new generation of film and video artists in the Netherlands, EYE Film Museum, Amsterdam, (2016, NL). L'obra de Dowling figura en col·leccions públiques i privades tant als Països Baixos com a l'estranger. GRADA KILOMBA [més informació AQUÍ] Grada Kilomba (n. 1968, Lisboa, Portugal) és una artista interdisciplinària l'obra de la qual es basa en la memòria, el trauma, el gènere i el post-colonialisme, replantejant les nocions de coneixement, poder i violència. «Quines històries s’expliquen? com d’expliquen? Qui les explica?» són qüestions constants en el corpus de l'obra de Kilomba, enfocada a revisar els relats post-colonials. Kilomba tradueix el text a imatges, moviments i instal·lacions de manera subversiva, donant cos, veu i forma als seus propis escrits crítics. Performance, lectures escenificades, vídeo, fotografia, publicacions i instal·lacions són l'escenari de la singular pràctica de narració de Kilomba, que pertorba l'anomenada «galleda blanca» a propòsit mitjançant el llenguatge i imaginari decolonial nou i urgent. Amb una forta influència de l'obra de Frantz Fanon, Kilomba va estudiar psicoanàlisi freudiana a l’ISPA de Lisboa, on va treballar amb supervivents de les guerres d'Angola i Moçambic. Al cap de poc va començar a escriure i publicar relats, abans d'ampliar els seus interessos a l'escenificació, la imatge, el so i el moviment. Kilomba va obtenir el seu doctorat en filosofia cum laude a la Freie Universität de Berlín. Ha ensenyat en diverses universitats internacionals, com la Universitat de Ghana i la Universitat d'Arts de Viena, i va ser professora convidada a la Humboldt Universität de Berlín, al departament d'estudis de gènere. Durant diversos anys va ser artista convidada en el teatre Maxim Gorki de Berlín, desenvolupant Kosmos 2, una intervenció política amb artistes refugiats. Es la autora de las aclamadas «Memorias de la plantación» (Unrast, 2008), un recopilatorio de episodios de racismo cotidiano escrito bajo la forma de breves relatos psicoanalíticos. Su libro ha sido traducido a varios idiomas y fue nombrado una de las obras de literatura de no-ficción en Brasil en 2019. És l'autora de les aclamades «Memòries de la plantació» (Unrast, 2008), un recopilatori d'episodis de racisme quotidià escrit sota la forma de breus relats psicoanalítics. El seu llibre ha estat traduït a diversos idiomes i va ser nomenat una de les obres de literatura de no-ficció al Brasil el 2019. IGOR I IVAN BUHAROV [més informació AQUÍ] Kornél Szilágyi (1971) i Nándor Hevesi (1974) han estat treballant junts sota el pseudònim d'Igor i Ivan Buharov des de 1994. Després de completar els seus estudis en comunicació visual i intermediática, tots dos van cursar el programa de doctorat en arts liberals de la Universitat Hongaresa de Belles arts. Les seves carreres en filmació experimental van començar amb les tendències intermediàtiques que van emergir en el sistema cultural institucional que es va reestructurar després dels canvis polítics de principis dels noranta. Des de llavors, els Buharov han desenvolupat una pràctica artística única, passant a ser figures definitòries de l'escena contemporània de les arts visuals, la música i el cinema d'Hongria. Han estat guardonats en nombrosos festivals de cinema (per exemple, la Setmana de Cinema Experimental de Madrid, el Festival de Cinema Independent d'Hongria, el Festival de Cinema de Milà o el Mediawave Film Festival), i han assistit a diversos programes de residències internacionals (per exemple, Transit Artist in Residency, el MQ Vienna, i el Künstlerhaus Bethanien). El duo ha exposat les seves obres al Manifesta 8 (2010), la Biennal de Kíev (2015), el Documenta 14 (2017), i la Biennal de Varsòvia (2019), entre altres. La seva activitat mediàticament variada oscil·la a la frontera del cinema, de les belles arts, de la música i de la performance, tal com s'aprecia en el seu llargmetratge Most of the souls that live here (2016) i el seu últim projecte performatiu titulat Eternal Intentionfield Tuning (2018), que incorpora música en viu, exposició i performance. A la imatge, “The Queen of Lemons” de Helen Dowling.