Picasso i Picabia es troben a la Casa Garriga Nogués de la Fundació Mapfre

La Fundació Mapfre presenta a La Casa Garriga Nogués, carrer de la Diputació 250 de Barcelona,  de l’11 d’octubre del 2018 al 13 de gener del 2019 l’exposició Picasso-Picabia. La pintura en qüestió.  L’exposició Picasso-Picabia. La pintura en qüestió ofereix per primera vegada un acostament a les històries encreuades d’aquests dos artistes contemporanis —Pablo Ruiz Picasso (1881-1973), nascut a Màlaga, i Francis Picabia i Davanne (1879-1953), de mare francesa i pare hispanocubà—, com també a la seva relació i la seva actitud davant d’una mateixa realitat canviant. Tot i que en principi semblen figures gairebé antagòniques pel que fa a la seva manera d’entendre l’art, en aquesta exposició descobrirem molts punts en comú en la seva obra, la qual cosa ens permetrà conèixer millor la seva ambigua i singular relació. De manera paral·lela a la trajectòria de cadascun d’ells, la mostra també vol fer un recorregut per la història de l’art des de l’inici de les primeres avantguardes fins al començament de l’abstracció. Un camí que recorre l’aparició del cubisme amb Picasso com a protagonista, i la seva derivació òrfica, per la qual Picabia es decanta; el naixement del dadaisme el 1915, del qual Picabia és sens dubte una de les figures fonamentals, sense oblidar l’ambient surrealista que es respira al París d’aquells anys; o la coincidència de tots dos artistes a la ciutat de Barcelona el 1917, on Picabia llança la seva revista 391 emulant la famosa 291 d’Alfred Stieglitz. Cap al 1925, després de la tornada de Picasso al classicisme, tots dos comparteixen el gust pel que s’ha volgut anomenar «l’època dels monstres», en un moment en què coincideixen diversos estius a la Costa Blava. El recorregut acaba amb una selecció de les seves darreres teles: mentre que Picasso torna incansablement a la figura humana fins a la seva mort el 1973, Picabia, la carrera del qual s’atura el 1953, redueix l’acte de pintar a uns monocroms subtils esquitxats de punts. Aquesta exposició està formada per més de 150 obres entre pintures, dibuixos, gravats i documents d’arxiu (revistes, cartes, fotografies), i el diàleg que s’estableix entre les obres de Picasso i les de Picabia ens mostra els seus lligams reals i imaginats. A aquests dos artistes —un espanyol i l’altre d’ascendència hispanocubana— se’ls va relacionar al començament per la similitud dels seus cognoms, i fins i tot es va crear certa confusió quan encara no eren tan coneguts. Però el que abans de tot comparteixen, a més de la seva especial relació amb la ciutat de Barcelona, és el desig de desafiar les convencions pictòriques que la historiografia de l’art ha establert, i tant l’un com l’altre trien el desafiament a la pintura, el seu «assassinat», com a camí per rejovenir-la. A la imatge, Pablo Picasso, "Guitare". Nahmad Collection, Mònaco © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2018