"Amics retrobats" a la Fundació Apel·les Fenosa

El  dissabte dia 3 de novembre, a les 12 hores, la Fundació Apel·les Fenosa inaugura a la seva seu del Vendrell l’ exposició Amics retrobats, que restarà oberta fins a finals de febrer de 2019. Organitzada en col·laboració amb la Fundació Rafael Benet, i amb l’ ajut de l’ Institut de Cultura de Barcelona, evoca el moment de retrobament de Fenosa amb els vells amics Evolucionistes. L’ any 1951 Apel·les Fenosa torna a Barcelona per primera vegada després d’exiliar-se per assistir al funeral de la mare. Per sorpresa, els seus amics de joventut que viuen a Barcelona a l’ombra de la situació política i social de la Dictadura, el reben com un alenada d’ aire fresc que els hi significa una possibilitat de connectar amb l’escena parisenca. Aquests artistes són l’escultor Josep Granyer, els pintors Manuel Humbert, Joan Serra, Bosch Roger, i els crítics d’ art  i també pintors Joan Cortés i Rafael Benet. Segons explicava Nicole Fenosa: “Casilda Florensa Pujol, la mare de Fenosa, va morir el 15 d’agost de 1951. Malgrat la gravetat de l’esdeveniment, l’Apel·les va tenir grans dificultats per obtenir un visat. Quan vam arribar a la frontera el van portar a la guàrdia civil, van trobar la seva fitxa massa tard perquè, així, no poguéssim agafar el tren. De fet, vam haver d’esperar el tren següent durant tota la nit, asseguts en un banc i vam arribar massa tard per poder assistir a l’enterrament” El projecte consisteix en estudiar aquest retrobament entre 1957 i 1958, que és l’època on Fenosa fa l’exposició de la Galeria Jardin de Barcelona , i quan compra la Casa del Portal, que servirà per consolidar el retorn de l’escultor exiliat. En paraules de Jacint Berenguer, autor d’un dels textos del catàleg “Per a Fenosa va significar l’agradable sorpresa que, malgrat els disset anys que havien transcorregut des que s’hagué d’exiliar a França, encara era recordat i estimat pels seus amics barcelonins......Per a Rafael Benet, en canvi, l’encontre amb Fenosa, penso que, a més del retrobament del vell amic, va comportar, enmig d’aquella Barcelona encara autàrquica, una glopada d’aire fresc que provenia d’un món per ell tan admirat, París,.......reprendre, ni que fos a llarga distància, el contacte amb una ciutat que ell estimava tant i amb la qual s’hi sentia tan proper.” El crític J. M. Cadena recorda també en el catàleg el significat intens que per amb ells tenia l’ Amistat, com quan l’escultor Granyer escriu a Fenosa: “L’amistat escampa els mals records i, amb això, tu i jo, amb totes les intermitències del temps, l’hem represa cada vegada, com si fos nova i l’acabéssim d’estrenar” Lluís Boada certifica en el seu escrit que l’ amistat amb Fenosa va ser fonamental per la vida i l’ obra de Manuel Humbert: “Humbert disposava de dos recursos importants per relativitzar les misèries ambientals de la llarga postguerra espanyola: la companyia dels amics i les seves freqüents, llargues i profitoses estades a París. En alguns casos es donaven les dues circumstàncies i aleshores era magnífic. L’amistat amb els Fenosa n’és un bon exemple.” L’exposició aplega unes 40 obres, amb fotografies documentals i pintures i escultures de tots els artistes implicats, així com un inèdit dibuix que Tristan Tzara, fundador del dadaisme, va fer de Josep Granyer, al Vendrell. A la imatge, Manuel Humbert, Fenosa, Joan Serra, Constance Mallet i Emili Bosch Roger en una terrassa d’un cafè de Barcelona, 1956. Fotografia Nicole.