"Antoni Tàpies. Biografia política" a la Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies exposa fins al 24 de febrer del 2019 "Antoni Tàpies. Biografia política". La Fundació Tàpies, que ja està preparant la commemoració del centenari del naixement de l’artista, presenta Antoni Tàpies. Biografia política, una exposició que explora la militància i el compromís polític de Tàpies, en el marc dels difícils anys de la dictadura franquista. La mostra reuneix una setantena d’obres datades entre els anys 1946 –amb l’obra Creu de paper de diari– i el 1977, moment de la publicació de Memòria personal. Fragment per a una autobiografia. Va ser editada per primera vegada per l’Editorial Crítica i va tenir la contribució de l’editor Xavier Folch, figura cabdal en la trajectòria de l’artista, com ell mateix constata al pròleg: “El seu estímul, tant per les seves qualitats personals com per les ideològiques, ha estat per a mi, sens dubte, un dels fets que més m’animà a continuar escrivint en els moments difícils deguts a tantes situacions contradictòries que hi ha hagut dins de la nostra mateixa cultura en els últims anys del franquisme.” Anys més tard, el 1993, la Fundació Tàpies i l’Editorial Empúries coeditaren una nova edició que seria revisada i actualitzada el 2010, amb la incorporació d’imatges que il·lustren el text i una revisió acurada, a càrrec de la mateixa institució, dels títols de les obres. En la publicació de la primera edició del llibre, Tàpies estava en un moment de maduresa i el seu nom gaudia d’un ampli reconeixement internacional; tanmateix, i reprenent de nou el prefaci esmentat, el text havia estat elaborat deu anys abans: “La major part d’aquest assaig autobiogràfic va ser escrit d’una tirada, en ple franquisme, en el curs de la primavera i l’estiu del 1966”. Aquest fet, que pot semblar anecdòtic, esdevé revelador i ens situa al bell mig del recorregut expositiu plantejat per Carles Guerra, comissari de l’exposició i director de la Fundació Antoni Tàpies. Les obres que s’hi apleguen desprenen les pulsions d’un autor que va necessitar de l’art, però també de la paraula, per explicar-se en un moment en què la repressió intentava emmudir les ànsies de llibertat d’un poble reprimit –en aquest sentit, la mostra permet traçar certs paral·lelismes amb el moment actual–, com els fets ocorreguts al convent dels Caputxins, on Tàpies i d’altres intel·lectuals van fer costat als estudiants que s’hi van tancar per fundar el Sindicat Democràtic dels Estudiants. El conjunt de les obres que s’hi exposen –en què destaquen les tres grans pintures amb les quals Tàpies va participar a la Documenta 3 de Kassel: Ocre per a Documenta, Gran tela grisa per a Documenta i Relleu negre per a Documenta– no pretén il·lustrar la vida política de l’artista i sí, però, constatar el sentit polític de la seva producció. En aquest sentit, Guerra puntualitza: “La política no apareix en l’obra de Tàpies d’una manera frontal, sinó que equival a una equació molt particular: la puresa formal equival a una radicalitat política i l’abstracció, que sembla que no diu res, equival a una posició i una militància polítiques en el temps del liberalisme.” Pel comissari, la relació entre l’art de Tàpies i la política és sempre ostensiva i creu que “no podem obligar la pintura a ser un monument d’un fet o d’un esdeveniment, però hi arribem com a espectadors informats i amb desig de participar en aquella causa, i se’ns convertirà en un monument, i en un monument molt efectiu”. Antoni Tàpies. Biografia política és una exposició de referència que penetra sense concessions en la memòria col·lectiva d’uns fets que Tàpies denuncià a través de la puresa creativa. A la imatge, Antoni Tàpies a Saulieu, camí cap a París, abril del 1957. Arxiu personal d’Antoni Tàpies.