La Revista de Girona, nou número dedicat a la Davesa

La Revista de Girona presenta el número 323, que correspon als mesos de novembre i desembre de 2020. Aquest nou número de la revista, editada per la Diputació de Girona, conté el dossier «La Devesa, paradís debatut», que ha coordinat el periodista Salvador Garcia-Arbós. Amb textos del mateix Salvador Garcia-Arbós i de Joaquim Nadal Farreras i Rosa Maria Gil Tort, el dossier explica com la Devesa ha aguantat tres segles malgrat les guerres, replantacions, caigudes accidentals d'arbres, tales d'acàcies, d'àlbers, de pollancres i de plàtans, i malgrat els diferents usos: enjardinaments, urbanitzacions, desfilades militars, concerts, manifestacions, casaments, funerals civils, proves atlètiques, homenatges i partits de futbol, de rugbi i d'hoquei. La Devesa també ha estat l'escenari de presentacions, envelats, plagues, berenades, trobades furtives d'amants, atracaments, violacions, fires, espectacles de circ, deu dies d'atraccions intenses, el mercat setmanal dels dimarts i els dissabtes, plans, estudis, debats (urbanístics, botànics, forestals i socials)... sempre amb la mateixa qüestió sobre la taula: què és la Devesa i què ha de ser. Precisament, aquest 2020 fa quaranta anys que es va publicar «La Devesa, paradís perdut», de Narcís-Jordi Aragó, un assaig tan brillant com lamentablement vigent que ara la Revista de Girona torna a posar d'actualitat Altres temes Aquest número de la Revista de Girona també inclou el reportatge «Temps de pandèmia (II): l'assistència social i l'educació», amb text de Mar Camps i fotos de Pere Duran, que es replanteja si el virus de la COVID-19 «no entén de territoris, ni de fronteres ni de classes socials». Aquest va ser el missatge del Govern espanyol durant els mesos que va durar l'estat d'alarma. I, tot i que va ser insistent i reiterat, a ben pocs va arribar a convèncer. Així s'expressa el psiquiatre Lluís Jordà, cap de servei del Centre de Salut Mental de l'Alt Empordà: «La salut hi entén moltíssim, de classes socials i de condicions de vida. La major part de determinants en temes de salut no són sanitaris». El reportatge fotogràfic «(Re)descobrir els ocells», amb text i imatges d'Albert Gispert-Saüch, posa en relleu com el confinament per la COVID-19 a Girona, els mesos de març, abril i maig, ha fet que molta gent s'adoni de la presència dels ocells a la ciutat. La reducció dràstica del trànsit, el soroll i el tragí de persones, i el consegüent augment dels silencis urbans, han afavorit que hi destaquin els ocells i la seva acústica. Com ha passat amb altres espècies en molts racons del món, s'han deixat veure més pels carrers, places i parcs, i ens han regalat el plaer de sentir els seus concerts a l'aire lliure. Convé destacar també l'espai de medicina, amb el títol «L'Alt Empordà, bressol de metges preocupats per la salut pública», en què l'arxivera i bibliotecària de la biblioteca del Palau de Peralada, Inés Padrosa, proposa una regressió secular cap a les epidèmies i endèmies anteriors. Greus afeccions mortals com la pesta, el còlera, la diftèria, les febres tifoides, la rubèola, el tifus, l'escarlatina i la verola, per citar-ne algunes, van ocasionar severes davallades demogràfiques i, alhora, van provocar acusades depressions econòmiques. En l'apartat d'«Història» hi trobem «Un espia a Tamariu», amb text de Jordi Arbonès, que relata com, acabada la Segona Guerra Mundial, una parella de forasters es va establir a Tamariu. Ell, Paul Fidrmuc, era austríac (Jängendorf, 1898 - Barcelona, 1958), i Rigmor, la seva dona, era danesa. Al poble, però, se'ls va anomenar els alemanys. La presentació Aquests i molts altres temes són els que conformen el número 323 de la Revista de Girona, que es presentarà en un acte que es podrà seguir per streaming a través de www.ddgi.cat/endirecte el dimarts 24 de novembre a les 19 h. Consistirà en una taula rodona en la qual intervindran Joaquim Nadal, Martí Terés, Narcís Motjé i Salvador Garcia-Arbós i que estarà moderada per Gerard Bagué, director de la revista. Clourà l'acte Albert Piñeira, diputat de Cultura de la Diputació de Girona.