"Els Banys Àrabs de Girona" de Xavier Barral

Els banys públics de la Girona medieval eren desconeguts abans del segle XIX, potser perquè l’edifici formava part d’un convent de monges caputxines i no era distingible des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l’origen a la cultura musulmana. En el context europeu medieval i modern, l’edifici dels Banys dits Àrabs de Girona és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l’edat mitjana en l’estat d’autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit. A l’època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d’esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s’ha conservat el de Girona i s’ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d’un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d’escultura al final del segle XIII. Aquest edifici singular no era excepcional a l’època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Aquest llibre és la primera monografia raonada que es dedica als Banys dits Àrabs de Girona –la història medieval, la restauració moderna, l’arquitectura i l’escultura d’aquest edifici– i els situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals.
Xavier Barral i Altet explica que l’edifici dels Banys és una de les atraccions turístiques de la Girona medieval, fora muralla, a la part alta, prop del portal de Sobreportes. Un testimoni excepcional del costum del bany a l’edat mitjana, amb un estat de conservació que el converteix en un document monumental únic a l’Occident medieval. Després d’un recorregut per la història des del descobriment romàntic dels banys àrabs, la seva restauració arquitectònica, la comparació amb els banys medievals de Barcelona, València, Mallorca i Tortosa, l’autor ens convida a fer un viatge pels banys públics i privats en relació amb la religió, la higiene, la medicina i el plaer. El llibre es completa amb més d’un centenar de pàgines d’apèndix documental i un ampli conjunt d’il·lustracions dels manuscrits. Al llarg del llibre el lector percebrà que el costum del bany va arribar a estar molt estès dins del món cristià europeu i, concretament, a la majoria de les ciutats cristianes hispàniques entre els segles XII i XV, tant a Castella o Extremadura, com a Aragó o Catalunya. Primer per tradició romana i després per l’estada posterior dels àrabs a la península. Som davant d’un llibre que obre les finestres a l’estil de vida d’una època ja pretèrita.