Bellver recupera la Mallorca dels segles baix medievals

La capella del Castell de Bellver acull des del 17 d'octubre i fins el juny de 2019 l’exposició “Mallorca durant els segles baix medievals: els Agermanats”, basada en pintures de Guillem Morro. L'objectiu de la mostra és donar a conèixer, mitjançant la imatge i el text, els trets essencials que defineixen la història baix-medieval de Mallorca, des de l'època del primer rei de la dinastia privativa (Jaume II, 1276-1311) fins a les Germanies o alçament popular contra un sistema econòmic i de govern que consideraven corrupte i que creien que anava contra l'interés de la res pública. L’exposició reprodueix diferents moments històrics, des de l’època de Sanç I fins als Agermanats, entre d’altres. D’aquesta manera, els àmbits que es narren i que es plasmen en els quadres són, entre d’altres, els següents: Sanç I de Mallorca i la potenciació de la defensa marítima de l’arxipèlag. La pintura recrea l’arribada del rei Sanç I. El regnat de Sanç I (1311-1324), es va caracteritzar per l’intent del monarca de potenciar la defensa marítima. Jaume III i la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó. Jaume III fou el darrer rei de la Casa Reial de Mallorca. Començà a regnar el 1329 i morí en el camp de Llucmajor. El rei d’Aragó incorporà el Regne als seus dominis el 1343. La batalla del bòsfor de Tràcia. A mitjan segle XIV les tensions entre la Corona d’Aragó i la República de Gènova s’accentuaren. A partir de 1350 les tensions conduïren a un conflicte armat que es va dirimir a la mar, a través de dues sagnants batalles:  Bòsfor de Tràcia el 1352 i l’Alguer el 1353. La guerra contra Castella. A partir de 1356 un conflicte bèl·lic va irrompre dins l’escenari ibèric, amb repercussions per al Regne de Mallorca: la guerra entre la Corona de Castella i la Corona d’Aragó. Aquesta fou llarga i costosa; va durar més de tretze anys, i Mallorca hagué de fer un gran esforç financer per a contribuir-hi. La revolta de 1391. L’any 1391 es va produir la primera revolta de camperols i menestrals contra el govern oligàrquic de la ciutat, malgrat que el gruix de la rancúnia al final es descarregà contra els jueus, amb la consegüent matança d’uns 300 i la devastació del Call. L’alçament forà (1450-1453). L’alçament forà fou el moviment social més important de la baixa edat mitjana mallorquina. La seva durable consistència (gairebé tres anys) el converteix en un dels episodis revolucionaris més destacables de tots els que es produïren a l’Europa occidental medieval. Els Agermanats. Les Germanies foren un moviment social coetani a altres com el dels comuners de Castella i els agermanats de València. Aquest moviment fou protagonitzat, fonamentalment, pels menestrals i els pagesos que, aleshores, constituïen la major part de la població. L’enfrontament de les forces reialistes contra l’exèrcit agermanat. La pintura recrea la batalla de Rafel Garcés que es va produir a finals de novembre de 1522, prop d’Inca, entre les forces reialistes enviades per l’emperador Carles I contra l’exèrcit agermanat. L’enfrontament suposà una severa derrota dels agermanats: més de 500 homes moriren durant la batalla, 40 foren executats a la forca en la plaça d’Inca i, 70 més, pels voltants de Binissalem. El regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió, ha assenyalat que “aquesta exposició vol ser un antídot contra la desmemòria, un exercici didàctic pel coneixement i record d’episodis importants a la història de la nostra ciutat” a través de les pintures de Guillem Morro.