"Elles fotografien Dalí" al Castell de Púbol

Fins al 6 de gener del 2019 el Castell de Púbol prsenta l'exposició Ells fotografien Dalí. La relació entre l’artista Salvador Dalí i la fotografia constitueix un d’aquells binomis que, des de fa temps, gaudeix de fortuna editorial, historiogràfica i expositiva. Sempre se l’ha associat amb les càmeres de Philippe Halsman –per exemple, amb la cèlebre fotografia Dalí Atomicus (1948), entre altres imatges icòniques–, Robert Whitaker, Eric Schaal o les dels catalans Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. L’exposició que es fa actualment a la Fundació Gala-Salvador Dalí al Castell de Púbol, però, ofereix l’oportunitat de conèixer una cinquantena de fotografies elaborades per catorze dones fotògrafes, aficionades o professionals, en la majoria dels casos poc conegudes fins a l’actualitat. Ha estat gràcies a una investigació sòlida i rigorosa a càrrec de les comissàries Bea Crespo i Rosa M. Maurell, que l’exposició Elles fotografien Dalí se sobreposa a noms i imatges establertes. Es tracta d’una novetat a celebrar, en un programa expositiu català entorn de la fotografia que acostuma a recórrer camins ja trepitjats una i altra vegada. Lluny d’entendre aquest recull d’imatges com una relació unidireccional i exclusiva d’aquestes fotògrafes amb l’artista empordanès, moltes de les seves imatges cal comprendre-les o bé per la vinculació de les mateixes fotògrafes al grup dels surrealistes o als cercles artístics dominants dels anys de postguerra, o bé per la dimensió internacional i mass icon del mateix Dalí. Així, les imatges de la francesa Denise Bellon responen al fet que ella va ser l’única que va deixar un testimoni fotogràfic de la cèlebre Exposition Internationale du Surréalisme, celebrada a París l’any 1938. En alguns casos es tracta de dones que mantenien una relació estreta amb els cercles culturals i artístics europeus, com va ser el cas de l’artista francesa Valentine Hugo, fotògrafa de diferents surrealistes, o de la belga Suzy Embo, que, a més de documentar el procés de treball de Dalí, també ho féu amb el d’altres artistes, com ara el fundador del grup Cobra, Pierre Alechinsky. En altres ocasions, eren fotoreporteres freelance o sota l’encàrrec de revistes gràfiques, com ara Life, o de moda, com per exemple Vogue, que van retratar Dalí en els seus temps ja d’artista reconegut internacionalment, com feren Martha Holmes, també fotògrafa de Jackson Pollock; Karen Radkai, amb motiu de la festa Le bal su siècle a Venècia (1951), o Lies Wiegman, que el 1961 es traslladà dels Estats Units a l’Estat espanyol per poder dedicar un reportatge a l’artista empordanès. La mostra també exhibeix imatges de fotògrafes com ara Liselotte Strelow, Gloria Braggiotti, Michelle Vincenot, a Cadaqués a finals dels anys seixanta, Marcia Keegan, o la col·leccionista i mecenes Anna Laetitia-Pecci Blunt. Menció a part mereixen les fotografies personals de Gala dels anys 30, de qui ara se celebra precisament una exposició monogràfica al MNAC, i que permeten apropar-se a Dalí en els anys inicials de la seva vinculació. Aquesta exposició, fora del circuit central i de les dimensions de les grans institucions museístiques, s’allunya dels discursos ja usats, tot partint del mateix fons fotogràfic aplegat pel Centre d’Estudis Dalinians i la Fundació Gala-Salvador Dalí. La mostra proposa una obertura de mires, basada en el treball de recerca documental, que converteix aquesta Elles fotografien Dalí en una aportació valuosa tant per al coneixement de la figura de Salvador Dalí, i el que l’envolta, com per a la història de la fotografia i, en particular, les seves relacions representacionals amb el circuit de l’art. A la imatge, Marta Holmes. Salvador Dalí amb l’oli La servent dels deixebles d’Emmaús i material de taller. c. 1960. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2018.