L'Espai La Grey, carrer de Sant Llorenç 8 de Tarragona, presenta a partir del 18 d'octubre l'exposició Ha Aretz de Roger Grasas.
Com explica Antonio Luque al full de sala, "de la mà de Roger Grasas, a Ha Aretz, ens internem en una de les zones més calentes i problemàtiques del nostre planeta on conflueixen les principals religions monoteistes, l'Islam, el judaisme i el cristianisme. En els seus paisatges, en els seus monuments, en el pas d'un turisme despietat que intenta reviure els últims moments de la vida de Jesús cap al Calvari, veneració que es converteix durant la seva visita al parc temàtic de la cristiandat, sense preocupar-se per la degradació de l'entorn social que visiten. Un infern que s'emboteix i es recrea sobre si mateix a partir d'una situació de guerra perenne. Fronteres que semblen alçar-se contínuament, destrucció del terreny, canvis d'estructures que destrossen més que edifiquen. Una involució que carrega contra els nostres estómacs, sense que puguem evitar-ho.
Des del títol de l'exposició: "Haaretz (La terra promesa)", fins a l'última de les fotografies que componen la sèrie que presentem a La Grey, es respira la mirada lúcida i irònica de Roger, alhora carregada d'una poètica fosca , tot i la llum de les seves imatges. Una poètica apocalíptica on el valor humà es desdibuixa alhora que la seva intervenció marca el paisatge. L'home està present en totes les fotografies que reinterpreta Roger Grasas, però potser no ens agradi la representació que fa el fotograf de nosaltres. Les seves instantànies, ens conviden a una reflexió profunda sobre els nostres codis de valors, sobre les nostres creences, sobre el nostre efímer pas pel planeta. Conformant una nova iconografia dels vestigis del món modern, tan implacables i omnipresents que ja gairebé no els vam advertir, però que aïllats en les imatges ens fan considerar la visió del nostre entorn.
Els passatges bíblics que acompanyen les fotografies ens ajuden a situar-nos davant elles i ens mostren una realitat que no formava part del nostre imaginari, des del Èxode fins a la resurrecció sembla desdibuixar davant els nostres ulls, Jerusalem, Jericó, Betlem, Tyro, Byblos, Damasc , Hebron, el mar Mort ... ja no tenen aquest punt evocador del passat, la nostra mirada contemporània no pot trobar les empremtes de l'antiguitat, esborrades per la globalització, els conflictes, la imposició religiosa suprematista de totes les parts, les fronteres i murs que tallen nostre pas.
Potser la nostra concepció de l'espai-temps estigui alterada, ara el passat no ens colpeja amb la força d'antany, i només busquem trobar-nos, com cercadors fetitxistes, allò que el temps ha amagat en el seu esdevenir més tenebrós.
A la imatge, fotografia de Roger Grasas (detall).